Rússia entra al conflicte i demana l’alliberament dels ostatges estrangers
Crisi a l’ Orient Mitjà
El número dos del buró polític de Hamàs visita Moscou per segon cop en dos anys
Banderes grogues d’Al-Fatah, verdes deHamàs,i russes, i retrats de Putin i Kim Jong-un en una marxa aHebronel 20 d’octubre
Rússia demana a Hamàs que alliberi els ostatges estrangers, entre els quals hi hauria tres o sis russos, segons versions diferents. Una delegació de Hamàs encapçalada pel número dos del seu buró polític, Musa Abu Marzuk, es va entrevistar ahir a Moscou amb el viceministre rus d’ Exteriors, Mikhaïl Bogdànov, com a continuació de les gestions realitzades per Rússia a Qatar sobre els ostatges, sis russos, segons el portal israelià Yediot News, tres amb doble nacionalitat, segons l’ambaixador rus a Israel. D’altra banda, es creu que 23 ciutadans russos haurien mort en els bombardejos de Gaza. La delegació de Hamàs es va acomiadar amb agraïments mentre que, per la seva banda, Bogdànov avançava que el president de l’ Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, també aniria “aviat” a Moscou.
La cita no té res d’estrany, i molt menys en les circumstàncies actuals. Moscou ha donat suport des dels temps de l’URSS a la causa palestina, quan l’encapçalava Iassir Arafat. Més recentment, Vladímir Putin es va entrevistar amb Mahmud Abbas, i el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha anat rebent els líders de Hamàs, Khalid Mixaal, Ismail Haniyeh i Abu Marzuk.
L’interès de Rússia en la qüestió palestina demana, a més, la necessitat de ser molt present a l’ Orient Mitjà, ateses les seves particulars relacions amb Síria, l’ Iran i Israel. En aquest sentit cal entendre les paraules de Putin el 13 d’octubre: Rússia pot ser mediadora en el conflicte “ja que no segueix el joc de ningú”.
Moscou sempre ha donat suport a la causa palestina i a les seves relacions amb Israel, l’Iran i Síria
Tant és així que, segons molts observadors, el primer que va fer el president rus és quedar malament amb Benjamin Netanyahu, ja que no li va trucar fins uns quants dies després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, malgrat que han tingut bones relacions. Putin acusa els EUA de “monopolitzar” el conflicte sense respectar ni l’aspiració palestina a un Estat propi ni les resolucions de l’ONU, que Israel ha incomplert sempre.
El que va venir després va ser un foc creuat de propaganda en què Joe Biden va ficar Putin i Hamàs al mateix sac (el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va arribar a dir que el rus era darrere dels islamistes), mentre que a Moscou els aduladors habituals del Kremlin responien agrament. Enmig de tot això, la proposta russa d’alto el foc davant el Consell de Seguretat de l’ONU no va ser admesa perquè no condemnava Hamàs (l’ambaixador rus va condemnar la violència contra civils en els dos bàndols); Hamàs va agrair la posició russa malgrat que defensa la solució de dos estats, que no és precisament la seva, i els analistes més proisraelians van comentar que Putin estava deteriorant les relacions amb l’ Estat hebreu.
La realitat és més complexa. Moscou condemnava els “extremistes islàmics” en l’època dels atemptats suïcides, però va deixar de fer-ho quan Hamàs va guanyar a les urnes el 2006. Des d’aleshores, els seus líders van visitar Moscou. Però les relacions oficials són amb l’ Autoritat Palestina i Rússia té la seva representació a Ramal·lah. Quan Donald Trump va promoure el seu “ acord del segle” (en realitat, l’agenda de Netanyahu) i va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel, Moscou va aplegar les faccions palestines a la recerca de la “unitat nacional” mai aconseguida. Rússia va actuar com un suport del veritable gestor, Egipte, però suport important, al capdavall. Els contactes amb els palestins han continuat. Abu Marzuk va estar a Moscou l’any passat.
Malgrat el menyspreu de Putin a Netanyahu, Israel necessita Rússia contra l’Iran i per això no dona suport a Ucraïna
Mentrestant, Rússia i Israel han mantingut una bona relació de conveniència, i no només per la població russòfona d’Israel, un 15%. Un telèfon vermell permet a Israel bombardejar interessos del Hizbul·lah libanès (és a dir, de l’ Iran) a Síria sense que el Kremlin, com a protector del règim de Baixar al-Assad, protesti, encara que l’objectiu siguin els aeroports civils de Damasc i Alep (dues vegades, recentment). Els russos veuen a canvi de bon grat que es posi límit al poder iranià a la regió i al mateix temps Israel sap que hi pot comptar per rebaixar la tensió amb Teheran. Aquesta relació va fer que Israel no condemnés la invasió d’ Ucraïna ni s’afegís a les sancions internacionals (que afectaven més magnats russos amb doble passaport, com ara Roman Abramóvitx). A més, va negar el sistema antimíssils Cúpula de Ferro que implorava un president jueu com Volodímir Zelenski. L’actitud de Vladímir Putin podria posar tot això en perill?