Bobby Charlton va fer un discurs quan es va retirar del futbol en què va qualificar Old Trafford, l’estadi del Manchester United, com el teatre dels somnis. L’Espanya que Pedro Sánchez i Yolanda Díaz van exposar ahir per als propers quatre anys al Museu Reina Sofia podria anomenar-se amb el mateix nom. L’únic problema és que no van dir qui pagaria aquest país de les meravelles, on la gent treballarà menys, els empleats cobraran més, els becaris es guanyaran la vida i els empresaris ho tindran més difícil per acomiadar algú. Una Espanya que apostarà per les energies verdes, tancarà les nuclears, augmentarà el parc d’habitatges públics, s’escurçaran llistes d’espera dels hospitals, s’elevarà el pressupost de l’educació i fins i tot desapareixerà el pont aeri per respirar millor.
Per moments, Yolanda Díaz i Pedro Sánchez semblaven Doris Day i Gordon MacRae a Té para dos, on canten un tema en què s’imaginen què els oferirà el futur estant junts. L’acte d’ahir va ser una mica singular, fins al punt que la vicepresidenta en funcions va utilitzar la metàfora de l’escultura d’Alberto Sánchez, que s’aixeca davant el museu, amb el títol El poble espanyol té un camí que condueix a una estrella per avisar que el millor encara ha d’arribar. I per si algú tenia algun dubte, va afegir més endavant: “Guanyarem temps a la vida per ser feliços”.
El programa del PSOE i Sumar resulta imbatible, l’únic problema és qui ho paga
La intervenció de Díaz, d’impecable vermell, va ser més pròpia d’una conferència d’una guru de l’autoajuda. Sánchez es va mantenir més presidencial, sobretot perquè va anunciar que estarien quatre anys més al govern. L’acord entre el PSOE i Sumar va resultar l’escenificació d’un matrimoni sòlid, però la premsa no va poder fer preguntes. Quan els periodistes es limiten a ser espectadors, ni guanya el periodisme, ni s’imposa la política.
En qualsevol cas, les queixes de l’acte no només van venir de la premsa. L’independentisme va recordar que l’última paraula la tenen ells; el PP es va molestar perquè van amagar l’amnistia; la patronal, perquè estan contra la reducció de jornada i fins i tot Iberia, perquè es quedaran sense pont aeri. El teatre dels somnis no sempre té bon despertar.
Lee también
