El Govern central i l’ambaixada israeliana han intercanviat comunicats oficials durs que poden portar a una crisi diplomàtica bilateral, innecessària i contraproduent, entre Espanya i Israel. Òbviament, el teló de fons d’aquest intercanvi és la situació propiciada pels atacs de Hamàs –el grup radical afavorit per Teheran–, que han causat centenars de víctimes civils, i que es produeixen en un marc de maltractament sistemàtic de la població palestina per part d’Israel, i en particular del Govern actual, encapçalat per Benjamin Netanyahu, amb el suport de formacions ultraortodoxes i ultradretanes, refractàries a qualsevol diàleg.
El potencial expansiu de l’actual conflicte a l’ Orient Mitjà és enorme. D’aquí els esforços de la diplomàcia dels Estats Units per evitar una escalada, concretats en la visita del president nord-americà, Joe Biden, prevista per a avui a Israel i Jordània. No és estrany, per tant, que els reflexos de la pugna arribin fins i tot a les relacions hispano-israelianes, només el temps dirà amb quina intensitat i amb quins efectes.
Els polítics espanyols han d’ajudar a atenuar el conflicte a Israel, no a avivar-lo
Tot i això, és cert que l’actitud d’algunes figures polítiques espanyoles vinculades a la coalició del Govern en funcions ha estat millorable. Almenys, si el que es pretenia era avançar per una via de resolució del problema. El sector morat de l’ Executiu ha fet èmfasi en la idea de portar Netanyahu al Tribunal de la Haia i en el “genocidi” sobre la franja de Gaza, mentre passava més de puntetes pels atacs de Hamàs, tot i que els ha condemnat. En cap cas se’l pot acusar d’alinear-se amb el terrorisme.
La disputa en curs a Israel no es pacificarà amb arengues de part espanyoles. Es pot entendre que algunes de les nostres forces polítiques creguin que es deuen a les seves afinitats històriques i se sentin per això més pròximes a un bàndol o a un altre. Però no es pot entendre que operin seguint criteris maniqueus i que no siguin capaços d’apreciar la complexitat del conflicte, tant pel que fa a la radicalització de Hamàs o del Govern israelià, a la brutalitat dels últims atacs llançats per les dues parts, o a l’atmosfera de la regió, començant per la rivalitat pel seu control entre l’ Aràbia Saudita i l’ Iran, països no menys decisius. Expressar-se, des d’ Espanya, sobre la base de velles i ideologitzades fílies, sense percebre l’extrema dificultat del moment, és un exercici condemnat al fracàs.
Espanya, el seu Govern i els membres que el componen només s’han de pronunciar sobre aquesta tragèdia, d’abast temible, des del més estricte respecte a la legislació internacional i a la posició de la Unió Europea. El conflicte a què al·ludim està tan viciat que, avui dia, es fa gairebé impossible apostar sense reserves per una de les dues parts en lliça, totes dues dirigides per col·lectius no aliens a l’odi.