Una vegada que Alberto Núñez Feijóo no ha aplegat prou suports parlamentaris per aconseguir la investidura, s’ha posat definitivament en marxa una campanya per mobilitzar els espanyols amb la finalitat d’evitar que Pedro Sánchez aconsegueixi ser investit president del Govern. El que es persegueix és que Sánchez fracassi en les negociacions amb Bildu, ERC, PNB i Junts per Catalunya per aconseguir anar a la repetició electoral, i també, en el cas que Pedro Sánchez aconsegueixi ser investit, crear les condicions socials i el relat polític necessari per posar en marxa una oposició dura i constant perquè la legislatura duri poc.
Per assolir aquests dos objectius, la dreta espanyola –i una part de l’esquerra crítica amb Sánchez– se centra a establir i consolidar a l’opinió pública la idea que els acords de Sánchez amb l’independentisme comprometen la integritat d’Espanya, soscaven la sobirania nacional que resideix en els espanyols i van en contra de la Constitució espanyola, en acordar una llei d’amnistia a mida d’aquelles persones que pretenien obtenir la independència de Catalunya saltant-se la llei.
Protestes contra l'amnistia a la manifestació de diumenge passat a Barcelona
Els tres aspectes emfatitzen que, donant cobertura i mitjans per aprovar la llei d’amnistia, s’erosiona l’orgull nacional, i assenyalen que Sánchez prioritza abans que res el seu desig de perpetuar-se al poder. D’aquesta manera, la discussió sobre si és possible l’amnistia des del punt de vista jurídic, si és necessària políticament per impulsar un nou model territorial o si està motivada per conviccions polítiques o per interessos de partit, es veu suplantada pel debat sobre qui defensa millor els interessos d’Espanya i el seu futur com a país.
Si fem l’esforç de deixar d’observar, per un instant, l’amnistia com l’exigència, entesa també com un xantatge, de l’independentisme a Sánchez perquè pugui ser investit president del Govern, i posem tota l’atenció en el debat sobre si l’amnistia és positiva o no per enfortir l’Estat, veurem que aquest debat redunda en benefici dels espanyols i la nació.
El moralista francès Jean de La Bruyère instruïa els seus lectors en parlar sobre política d’aquesta manera: “En la república hi ha certs mals que se suporten perquè en prevenen o n’impedeixen d’altres de majors”. ¿No podríem considerar que la petició plantejada per l’independentisme a Sánchez, president en funcions, d’amnistiar 1.432 persones acusades o condemnades per delictes relacionats amb el procés pugui ser una via per prevenir o impedir mals majors? Quins són aquests altres mals majors que pot impedir o prevenir?
¿No podríem considerar que la petició d’amnistia pugui ser una via per impedir mals majors?
D’una banda, permet que l’Estat disposi de vies jurídiques i democràtiques, com ja va passar amb els indults, per reconduir al pla polític aquelles actuacions realitzades amb finalitats polítiques al marge de la llei. D’altra banda, bloqueja la possibilitat que l’independentisme plantegi una confrontació amb l’Estat al marge de la llei, ja que, amb l’amnistia, es donen les condicions per habilitar solucions als problemes del conflicte i també possibilita crear mesures més eficaces per combatre aquells que es tornin a saltar la llei, al tenir més legitimitat per actuar.
La por de l’amnistia rau en aspectes més psicològics que jurídics i polítics, en associar amnistia a rendició o sotmetiment a l’independentisme. La intransigència a habilitar el camí de l’amnistia, de no voler ni tan sols considerar-la com una opció política, perquè es planteja com un simple mercadeig consistent en jo et dono els meus vots i tu m’amnisties de les causes i els delictes que tinc oberts no és una raó suficient.
No és una raó suficient perquè l’independentisme i l’Estat espanyol fa anys que estableixen una dialèctica consistent a moure’s en un equilibri inestable a l’espera de trobar una solució per a les dues parts. Per tant, la via de l’amnistia fa temps que es planteja més enllà de la conjuntura política.
Aquells que aprofiten la discussió i polèmica entorn de l’amnistia per mostrar un excés d’orgull nacional, si el que busquen és eliminar tota opció que aquesta es pugui concedir, corren el perill de privar a l’Estat de la possibilitat d’utilitzar en el futur un mecanisme legal que, com s’ha demostrat en altres països, com França, és clau per preservar la integritat nacional.
Lee también
