Ayuso no se’n perd ni una
A la ciutat de Madrid hi ha vida per a tot, incloent-hi un “ No hi ha bitllets” a la plaça de toros, anomenada Las Ventas. Allà, dissabte 23.000 ànimes van anar a acomiadar Julián López, el Juli, i van acabar donant la festa a Isabel Díaz Ayuso. Aquesta dona no se’n perd ni una!
Minuts abans que sonessin els clarins de la por, va aparèixer la presidenta de Madrid pel carreró. Heus-me ací, proclamava una vistosa jaqueta rosa tendència Barbiecore, de la firma Sfera (seixanta eurets). I, apa, aplaudiments per a ella i esbronc per al president –Sánchez, no, el del festeig–, al qual els seus pares el van batejar amb el nom d’ Eutimio, Eutimio Carracedo Pastor, per ser precisos. "Amb aquest nom...!".
Las Ventas va ovacionar Ayuso, a qui el Juli li va dedicar un brindis sense alcohol
Això va dir un veí de graderia, malgrat l’encert presidencial de denegar l’orella que el públic sol·licitava per al Juli amb el primer per allò que ja que s’acomiadava de l’arena...
Com es diu la discriminació per raó del nom de pila? Si ja no discriminem per gènere, ètnia, estatura, sordesa, coixesa o si no saps beure, no és injust posar en dubte els mèrits d’ Eutimio Carracedo, només perquè es diu així i no Bryan , Marc o Leo?
A la presidenta, en canvi, tothom semblava que l’estimava. Em va recordar l’ afecte popular que suscitaven els posats en biquini d’Ana García Obregón, allà a Mallorca. És el que passa quan s’està en tots els saraus: caus bé.
Per postres, Julián López li va brindar la mort del primer toro, cosa que sona lletja però és tota una distinció, amb el brindis sense alcohol, molt ovacionat pel respectable, és un dir, perquè a Madrid, en el pitjor dels casos, tenen mala llet. “Per tot el que fas per la tauromàquia, per Madrid i per Espanya”, va dir. I per Núñez Feijóo no?
La tarda va ser emotiva i triomfal, com era previsible, però un, que no fa res per Madrid tret de passar-hi el cap de setmana, ni per Espanya –potser gaudir-la–, va fer cara llarga pel tracte al president, Don Eutimio, que va portar bé les emocions i va obrar amb sentit comú a l’hora de donar orelles, mentre la presidenta rebia un munt d’adhesions pel morro. I dic jo: a veure si es crema abans d’hora amb tant sarau...