Mil veus per a Víctor Jara
★★★★
Lloc i data: Avinguda de la Catedral, Barcelona (24/IX/2023)
El 16 de setembre va fer mig segle de l’infame assassinat de Víctor Jara a Santiago de Xile. Com a just reconeixement a la seva memòria i el seu llegat, la Mercè va acollir diumenge Mil veus per a Víctor Jara , cita beneïda per una nombrosa quantitat d’espectadors, i en què hi havia una fila zero d’autoritats encapçalada pel president Pere Aragonès. Una proposta rodona tant per la motivació com per un plantejament que abordava el cançoner de Jara des de l’ara i des del sempre.
Les interpretacions del repertori de Víctor Jara van ser brillants
De l’ara, que va ser el més substancial, se’n van encarregar cinc joves veus solistes de Xile i Catalunya, amb el suport d’un grup comandat per Marina Alcantud i Borja Penalba. Del sempre, el grup xilè Inti-Illimani Histórico, amb els veterans Horacio Durán i Horacio Salinas al seu si.
Després de la inicial El derecho a vivir en paz amb totes les vocalistes en escena, es va anar descabdellant un guió que donava protagonisme a les cantants, individualment o en parella, en un primer tram que va sumar deu temes. Els rapejats de MC Millaray a La partida , van donar pas una mica després a un Vientos del pueblo per part d’Ana Tijoux d’elegant camí. Tot i un petit error fruit potser dels nervis, Javiera Mena va travar estupendament Luchín , tema decorat amb un bell coixí electrònic i harmonies vocals. Excel·lent també Rusó Sala amb un Duerme negrito reforçat amb uns cors gairebé gòspel, com també Sílvia Tomàs amb la potència i solemnitat d’ A desalambrar . Entre les dues peces, Sala i Tomàs ens van regalar igualment una remarcable versió en llengua catalana de Manifesto .
Després d’una pausa brevíssima, Inti-Illimani Histórico ens va atrapar amb el traç folklòric d’un segment iniciat amb l’instrumental Charagua per donar pas a una de les primeres cançons de Jara, El lazo . I així va arribar la gloriosa El pueblo unido , amb punys alçats a l’escenari i entre el públic. La cosa va acabar amb gairebé tots els implicats en l’operació interpretant la preciosa Te recuerdo Amanda, en què van alternar estrofes en català i castellà.