Aleix Espargaró va tornar a ser profeta a la seva terra amb un doblet històric amb què enterra per sempre el seu fiasco del 2022. Després de guanyar dissabte l’ Sprint a Pecco Bagnaia, el pilot de Granollers es va imposar amb autoritat al seu company Maverick Viñales a la cursa dominical del GP de Catalunya, en un dia marcat per la lletja caiguda múltiple a la sortida, l’ atropellament de Pecco Bagnaia i la lesió d’ Enea Bastianini.
El més gran dels Espargaró va vorejar la perfecció al seu cap de setmana d’anar per casa, al circuit de què sentia els rugits de motor des de l’ escola a Granollers, el traçat en què es va estrenar amb les motos grans, i en què es va desvirgar a la pole , el seu primer èxit seriós a la classe reina pels volts del 2015 amb Suzuki.
Tenia claríssim el seu objectiu des que va arribar a Montmeló, on li rondava un compte pendent: “El meu objectiu és lluitar per la victòria; aquest any hem de ser al davant”. Havia de rescabalar-se del fiasco de l’any passat, en què una confusió amb el marcador de les voltes del Circuit li va fer celebrar el segon lloc una volta abans de la bandera de quadres, i per aquesta raó va acabar cinquè i enrojolat per l’error colossal. “No tinc cap espina clavada”, deia a la prèvia del gran premi, però havia de redimir-se d’aquella errada que sempre el perseguia i que ell mateix portava gravada al casc: One more lap (una volta més), es recordava, per no tornar a equivocar-se.
De manera que ja des de divendres es va posar en mode invencible amb una Aprilia que s’ajusta com un guant a les característiques de la pista vallesana. Va liderar els primers entrenaments de manera dissuasiva, dissabte va esclafar a l’ Sprint menjant-se Bagnaia i a la cursa dominical va tornar a imposar la seva autoritat i el seu millor ritme, demolidor, al davant del seu amic Viñales, que va tenir el coratge de fer-li de llebre gairebé tota la cursa, des de la primera fins a la dinovena volta de les 23. A la vintena, Aleix va passar a l’atac i el va deixar sec a la frenada del revolt 1.
El de Granollers va ser el dominador absolut des de divendres, s’endú 37 punts i puja al 5è lloc del Mundial
“No volia quedar segon, he tret tot el control de tracció possible a la moto i he fet 20 minuts de time attack ”, explicava Aleix. “M’he dit: ‘O caiguda o victòria’, l’avançament va ser al límit perquè feia molt vent. Maverick amb els frens és millor que jo, així que me l’he hagut de jugar moltíssim, en qualsevol altre circuit hagués acabat segon”, narrava Espargaró, que va esperar pacientment el seu moment, que Viñales desgastés més les gomes, quan faltaven quatre voltes per a la meta, per clavar-li queixalada. Amb agressivitat, al límit, va frenar més fort al revolt 1 i el va passar netament, per posar-se líder i cavalcar cap al primer triomf a casa, el segon de l’any i el tercer del seu palmarès.
“Ha estat una victòria molt especial, he patit molt i m’he espantat molt quan he vist l’accident de Pecco, he arribat molt tens i molt nerviós al box”, explicava Aleix, que confessava que havia viscut el dia més feliç de la seva vida amb la celebració de la victòria al podi: a casa, amb la seva gent, després de rebre el trofeu de guanyador de mans del president de la Generalitat i celebrar l’èxit amb els seus fills, en Max i la Mia, que van gaudir emocionats.
“Ha estat el cap de setmana més bonic de la meva vida, sens dubte. Veure els meus dos fills donant-me el trofeu al gran premi de casa és com... ho tinc una mica borrós, ha passat per davant tota la meva vida, veia el Max i la Mia i em veia a mi de petit. Ha estat impressionant”, deia emocionat el de Granollers.
Amb el ple de 37 punts del cap de setmana català, el d’ Aprilia escala del setè al cinquè lloc de la classificació del Mundial de pilots i s’acosta als 106 punts del liderat de Pecco Bagnaia.
“Ha estat el cap de setmana més bonic de la meva vida, amb els meus fills donant-me el trofeu al podi”
Va tancar el podi –el quart de l’any– Jorge Martín, que no tenia prou ritme per acostar-se a les Aprilia, malgrat que Oliveira no l’inquietava. El madrileny suma 16 punts, s’acosta a 50 de Bagnaia i alimenta les seves opcions de lluitar pel Mundial... tot i que el líder italià no s’absentarà, ja que es va escapar de les fractures i lesions greus de l’ atropellament a la sortida.
Àlex Márquez va ser sisè i el seu germà Marc va quedar tretzè, que va poder finalitzar la seva segona cursa seguida aquesta temporada.