Vox va néixer com a escissió del PP de la dreta ultra que abominava del maricomplejines de Rajoy; però va néixer amb dues ànimes en conflicte: la pija ultraliberal i la poligonera emprenyada amb les elits. Les dues ànimes esperaven arribar el 23-J a la Moncloa; però han perdut 19 diputats. I els vots són al barri.
Per això escindeixen del partit als cayetanos thatcheristas Espinosa i Monasterio, amb una navalla oberta a la Bonanova barcelonina desokupada pels vencedors de la crisi: Buixadé i Garriga; esmolada a Moscou, des d’on torna l’or, i empunyada pel directori de l’ultradreta europea per governar un dia la UE aliat amb el centredreta, ja veuen, com a Extremadura.
El gir es nota al parar-se a distingir a les xarxes els ressons de les veus de Vox: ja no batallen només contra l’“enemic interior” que trenca Espanya, ara adopten la fúria “antiglobalista” dels ultres europeus contra Soros i altres enemics de l’“Europa de les nacions”... I afegeixin vostès “sense Estat” i veuran la “ferradura” de la propaganda russa en acció: dona suport a l’extrema dreta i a l’extrema esquerra alhora; a ultranacionalistes que volen apoderar-se d’un Estat i a ultranacionalistes que volen trencar-lo... I a qualsevol que debiliti la UE.
Semblava que el 23-J Espanya seria una altra Itàlia, i Putin es fregava les mans, esperant atrinxerat a Ucraïna que guanyi Trump. Però a Vox li sobra testosterona, perquè a Espanya ens espanten els líders machorros de mirada de gel que inspiren confiança a l’ Est. Tant pèl al pit, en canvi, desperta la por del fatxa que arrossega el progre a les urnes a última hora i anima el vot útil al PP.
Aquí són un èxit senyores fermes de conviccions i suaus de formes com Meloni, Le Pen i Ayuso, el millor anti Vox del PP perquè fa de Vox com ningú; o la líder de la puixant Alternative für Deutschland, Alice Weidel, tan prorussa com lesbiana (casada amb una asiàtica); i euroescèptica, que és el que importa. Per això, Vox busca ara per al seu cartell la mà d’acer en guant de seda que li torni chance a les eleccions repe i que relegarà a l’aguerrit Abascal al paper de reina mare, sota pena d’acabar reabsorbits, com Ciutadans, pel PP.
Lee también
