L’Argentina elegeix els candidats a la presidència en un clima explosiu

El debat sobre la inseguretat s’ha colat a les eleccions primàries argentines, ja per si mateixes enrarides pel clima d’enfrontament social conseqüència d’una elevada desigualtat i una economia que no se sosté.

L’assassinat, dimecres, de Morena Domínguez, una nena d’11 anys de la localitat de Lanús, a l’àrea metropolitana de Buenos Aires, ha situat la qüestió de la seguretat al centre de les consultes que es fan avui. La nena va ser atacada quan es dirigia a l’ escola per un parell de delinqüents que li van clavar un dur cop per robar-li la motxilla. Després van fugir en una motocicleta. La nena va morir hores després a l’hospital on va ser portada.

La mort va despertar la indignació dels veïns d’una zona ja molt castigada pel crim i la falta de feina. Però no van ser els únics indignats. Un dia després va morir d’una hemorràgia pulmonar a la plaça de l’ Obelisc, al centre de Buenos Aires, l’exguerriller de les FARC i fotoperiodista argentí Facundo Molares, on havia acudit per manifestar-se amb els moviments socials. Als vídeos de la manifestació s’hi pot veure la policia, que manté Molares amb la cara contra el terra mentre els manifestants els criden que “es posa lila”.

L’Argentina és avui un país amb una pobresa que abasta un 40% de la població, una inflació que ascendeix fins a un 116%, on hi ha falta de dòlars davant una divisa que no deixa de perdre valor. No és una malaltia nova per al país. Com tampoc no ho són les eternes negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI), del qual el país és un etern deutor. El Govern d’Alberto Fernández intenta dominar la situació amb el control dels moviments de capital, cosa que dificulta les exportacions.

Avui els argentins acudeixen a unes eleccions primàries, obertes i simultànies en tots els partits, en què les organitzacions decideixen els candidats definitius per a les eleccions presidencials que s’hauran de celebrar el 22 d’octubre. Es tracta d’un procediment singular de la democràcia argentina que permet entreveure quines seran les forces que s’enfrontaran en les pròximes eleccions.

El peronisme acudeix esgotat amb Sergio Massa, ministre d’Economia amb Alberto Fernández

Tot i això, atesos els antecedents de les últimes cites electorals, hi ha la possibilitat que l’abstenció sigui alta, a causa del creixent descrèdit de la ­política.

Un dels focus d’atenció és la coalició Junts pel Canvi, en què s’enfronta per la candidatura Horacio Rodríguez Larreta, actual president del govern de Buenos Aires i home de centredreta. Larreta és conegut per haver donat suport en el seu moment al govern de Mauricio Macri, del qual va ser cap de campanya en les eleccions que el van portar a la presidència. Macri va governar el país entre els anys 2015 i el 2019, però no va poder evitar la tornada del peronisme al govern.

El moderat Larreta parteix com a favorit contra el seu contrincant, la controvertida Patricia Bullrich, guerrillera montonera en la seva joventut (peronisme d’esquerres), exi­lia­da els anys de la repressió i, de tornada a l’Argentina, reconvertida en partidària de la dreta més dura. Ministra de Seguretat i Defensa durant el mandat de Macri, la principal carta de Bullrich és la determinació per fer servir la mà dura com a fórmula per atallar la complexa situació social en què està la societat argentina. Una victòria de Bullrich prometria una contesa encesa i polaritzada amb el peronisme oficialista.

Al centreesquerra a la peronista Unió per la Pàtria, avui al Govern, s’hi enfronten l’actual ministre d’Economia, Sergio Massa, que parteix amb el difícil paper d’haver de defensar una economia amb uns números impossibles i el descrèdit de l’encara president, un deslluït Alberto Fernández.

Massa ha assumit la candidatura després de la decisió de no repetir d’Alberto Fernández, l’home que el kirchnerisme havia elegit per continuar la seva política. Tampoc Cristina Fernández, vídua de Kirchner, que va governar el país entre el 2007 i el 2015, ha volgut tornar a provar sort. Massa competeix per la candidatura amb Juan Grabois, un home de quaranta anys que procedeix dels moviments socials. Grabois es va iniciar com a dirigent dels “cartonaires” i els venedors ambulants. Després es va afegir al peronisme amb Cristina Fernández. Les seves possibilitats són poques.

Patricia Bullrich i Javier Milei es reparteixen l’espai de la dreta dura en uns temps convulsos

Finalment, el candidat més polèmic és Javier Milei, un economista que els analistes situen a l’extrema dreta. Ell ho nega i es declara llibertari. Tot i això, és un home contrari a l’avortament i partidari de la mà dura en la persecució de la delinqüència. Defensa la dolarització de l’economia argentina per posar fi a l’elevada inflació. Amb una intenció de vot d’un 20%, Milei va saltar a la fama des de la televisió, on destaca pel seu llenguatge groller.