Ceuta, on ningú no vol pactar amb Vox

Hi ha un lloc a Espanya on ningú no vol pactar amb Vox, ni tan sols el PP. L’ Executiu de Ceuta, liderat per Juan Vivas (PP), que governa en minoria després de les eleccions de maig amb 9 dels 25 diputats que componen l’ Assemblea, continua buscant arribar a un pacte amb els partits de l’oposició que asseguri la governabilitat durant els pròxims quatre anys en una zona amb unes singularitats –cul­turals, polítiques i geogràfiques–que no es donen a cap altre territori de l’ Estat. Unes singularitats que deixen Vox fora de l’equació, ja que els populars tampoc no estan disposats a seure a parlar amb els ultranacionalistes malgrat que amb la suma dels seus cinc representants aconseguirien la majoria. El seu discurs és incompatible amb el de la convivència en aquest territori fronterer.

La paradoxa és que el president Vivas, del PP, confiava a pactar amb els socialistes, que amb sis diputats hauria garantit un govern estable, però malgrat la disposició inicial dels seus dirigents locals, la direcció del partit al carrer Ferraz ha impedit l’acord. Amb el PP, enlloc, ni a Ceuta. Aquest ha estat el missatge. L’entossudiment.

La singularitat social i cultural d’aquesta ciutat és incompatible amb el discurs dels ultres, subratlla Vivas

Tot i això, els dirigents locals socialistes deixen oberta la possibilitat de donar suport a algunes iniciatives, tal com va passar a l’anterior legislatura. De moment, els pressupostos o el pla d’ordenació del territori estan en l’aire.

Vivas, per la seva banda, intenta aïllar la política de Ceuta de la resta del país i trenca amb la dinàmica del seu partit, en el qual Alberto Núñez Feijóo ha donat el vistiplau a nombrosos pactes amb els ultranacionalistes. A Ceuta aquesta opció és inviable, “perquè no compartim la mateixa filosofia de ciutat”, assenyalen fonts governamentals a La Vanguardia . “No dinamitarem la convivència”, apunten. Les discrepàncies passen, diuen fonts del PP, perquè Vox “no aposta per la convivència” entre les quatre cultures diferents que cohabiten a la ciutat, “van en contra de la comunitat musulmana i no la reconeixen com a espanyola malgrat haver nascut aquí, independentment de la seva religió, aposten per les fronteres militaritzades i volen eliminar els projectes d’educació igualitària” i neguen el flagell que suposa “la violència de gènere”.

“Ningú no acordarà res amb Vox, ni ara ni en el futur. No és una cosa personal, és una cosa unànime”, confirmava Alejandro Ramírez, portaveu de l’ Executiu.

Els ultranacionalistes consideren que Vivas –a qui han anomenat “mafiós” i “càncer”– “es veu obligat a combregar amb rodes de molí i empassar-se el que fan els cadells de Sánchez i una mena d’islamistes radicals blanquejats sota l’etiqueta de localisme progressista”, segons el líder de Vox a Ceuta, Juan Sergio Redondo.

La situació és complexa i fràgil. El PP demana més compromís a la resta de partits de l’ Assemblea i particularment al PSOE, un dels portaveus del qual assegura que “no hi pot haver un pacte de govern amb el PP de Feijóo”.

Vivas lamenta que els socialistes no entenguin les particularitats de la ciutat i tem que iniciatives sensibles ara quedin bloquejades. “ Afrontem una legislatura en què caldrà prendre decisions, escometre actuacions i fixar posicions que seran determinants per a Ceuta durant les pròximes dècades i, a més, perquè l’estabilitat és una qüestió fonamental”, recalcava, i també posava en relleu que “Ceuta i Melilla estan afectades per unes amenaces i uns riscos que no es donen a cap altra part de l’ Estat”.

Malgrat l’entossudiment dels socialistes, el president de Ceuta manté oberta la línia de comunicació amb l’oposició, les negociacions amb el MDiC (3 diputats) de Fatima Hamed, que va promoure la declaració de persona non grata d’ Abascal a Ceuta, aprovada fa dos anys amb l’abstenció del PP, mentre que no es tanca la porta a Ceuta Ja! (2 diputats), liderat per Mohamed Mustafa, malgrat que les seves polítiques sobre la frontera xoquen frontalment.