El perill d’acabar com Barcelona i Venècia

Blues urbà

El perill d’acabar com Barcelona i Venècia

La renyada de la Unesco a Venècia s’hauria de llegir com un avís seriós a totes les ciutats turístiques, siguin patrimoni de la humanitat o no. Barcelona també té motius per considerar-se al·ludida indirectament per les crítiques a una massificació que arruïna l’experiència turística.

Ben mirat, no li vindria malament a la capital catalana una fiscalització exterior d’aquesta mena. Si la ciutat sencera fos patrimoni de la humanitat i la seva condició estigués amenaçada, potser es promourien canvis que sovint desborden l’àmbit municipal. Per exemple, la limitació del creuerisme que només passa unes hores a la ciutat. O reformes estructurals per controlar més bé el lloguer turístic.

L’accelerament de la crisi climàtica projecta ombres sobre el futur de les ciutats turístiques del sud

Però no és el cas. La ciutat rebenta de turistes, i ara fins i tot s’hi afegeixen visitants virtuals, com ara la influencer Lil Miquela, personatge d’animació que la setmana passada va penjar a Instagram (2,7 milions de seguidors) unes fotos en què apareix visitant la Boqueria i que eren una clara invitació a agafar el primer vol cap a Barcelona. A la mateixa xarxa, l’escriptor Jordi Carrión va alertar sobre la seva presència : “Com que no n’hi ha prou amb els milions de turistes, Lil Miquela anuncia la invasió futura de persones digitals i robots”.

Barcelona avui projecta una imatge de ciutat saturada, fins al punt que sovint es comença a sentir, en ciutats més petites, la frase “a aquest pas acabarem com Barcelona”. Una advertència que, formulada des d’algunes ciutats de desenvolupament turístic voraç, suscita una certa perplexitat, perquè, de fet, ja estan més malament que Barcelona, ja que per les seves dimensions la massificació és encara més evident.

-FOTODELDÍA- BARCELONA, 10/07/2023.- Vista de la montaña del Tibidabo de Barcelona en plena ola de calor intenso en Cataluña, con la previsión de que los termómetros superen los 40 grados en el interior entre este lunes y el martes, por lo que los médicos recomiendan hidratarse constantemente, refrigerar la casa, aplicar toallas mojadas sobre el cuerpo y no exponerse al sol para evitar que las personas, especialmente las mayores y con patologías, puedan acabar en el hospital por un golpe de calor. EFE/Alejandro García

El Tibidabodurantuna de les onades de calor del juliol

Alejandro Garcia / EFE

I què pot fer Barcelona per deixar d’assemblar-se a aquesta Barcelona saturada, però sense renunciar a un turisme que avui és la seva font d’ingressos principal?

L’informe de la Unesco sobre Venècia destaca dos problemes: la massificació i els efectes de l’escalfament. En el primer àmbit, el marge de Barcelona és limitat: poques ciutats del món de la seva dimensió tenen cinc quilòmetres de platja segura i arranjada en ple centre urbà. Cultura mil·lenària i contemporània, arquitectura i disseny, gastronomia, bon temps i
bon ambient completen una oferta perillosament atractiva. Potser, primer, caldrà tocar sostre (el nou responsable econòmic municipal, Jordi Valls, admet que aquest moment pot haver arribat) perquè sigui el sector mateix el que s’autoreguli i aposti per la qualitat en detriment de la quantitat.

Però alerta. Tot i que en la relació anterior s’hi inclou el bon clima, hi ha indicis que la climatologia barcelonina pot deixar de ser un avantatge i convertir-se en una rèmora.

Tot i que els motius climàtics pels quals la Unesco critica Venècia (la protecció deficient de la llacuna) no incumbeixen a altres ciutats, farien bé de prendre nota alguns destins de lleure del sud d’Europa. Perquè la calor, la sequera i el foc són una amenaça real per al futur del turisme. Ara que hi ha premsa estrangera, com ara la britànica ( The Sun, Financial Times ) comença a advertir que l’estiu espanyol ja no és saludable per les seves temperatures africanes, caldrà enviar missatges en què s’expliqui què s’està fent per combatre el problema.

I Barcelona està més ben posicionada que altres ciutats per explicar-se. D’entrada, caldria continuar avançant, sense pressa però amb determinació, en les polítiques de mobilitat respectuosa amb l’entorn que la ciutat fa anys que aplica. Incrementar la vegetació urbana, cobrir carrers amb plafons, fomentar una arquitectura adaptada a la nova realitat, millorar la xarxa de refugis climàtics o habilitar solucions perquè no hi hagi cues a l’aire lliure, són altres mesures que es podrien aplicar.

Barcelona ho té fàcil per diferenciar-se, ara que ciutats governades pel PP i Vox no només es desentenen de la retallada d’emissions d’efecte hivernacle, sinó que han incorporat el negacionisme climàtic a la seva guerra cultural.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...