Els estats tenen poc a veure amb la porcellana xinesa, que al primer cop es trenca. Fa deu anys, l’artista xinès Ai Weiwei va exposar al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo una instal·lació consistent en 96 grans gerros de porcellana que conformaven vuit files, amb la mala sort que una visitant de l’exposició va ensopegar amb un i el va deixar fet miques. Com a bon dissident, Ai Weiwei va treure importància a l’assumpte i va demanar que retiressin el vas que s’havia fet malbé.
A Espanya, als expresidents de govern els anomenem gerros xinesos, però no per la fragilitat, sinó perquè ningú no sap on posar-los. De totes maneres, en vista del protagonisme que han tingut en les últimes eleccions José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, hauríem d’anar pensant a canviar la metàfora. Tot i això, algun altre exmandatari s’hauria de proposar per completar la instal·lació de Weiwei, perquè mut quedaria millor.
La dreta torna a alertar del risc de ruptura, com si Espanya fos un país fràgil
Tornant als estats, resulta sorprenent que la dreta es passi la vida alertant d’un risc de ruptura d’ Espanya quan l’esquerra intenta aconseguir la presidència amb el suport dels independentistes. Ho va dir Aznar el 2017, “abans es trencarà l’independentisme que Espanya”, conscient que l’ Estat no és de porcellana, sinó de granit. Malgrat tot, els polítics del PP tornen a atiar la por que Pedro Sánchez estaria disposat a posar en risc la integritat del país amb els seus pactes amb Puigdemont. La inefable presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va dir que ja existia l’acord, encara que no va aportar cap prova que s’hagi arribat a cap pacte, ni de quines concessions preveu.
No dubto que hi ha secessionistes que somien especejar Espanya. Gaziel recollia fa un segle l’expressió “trenquem el vas, que és l’únic que importa”. Després es va inventar el Duralex i l’al·legoria va caure en desús. Una cosa és que aquest país sigui el més semblant a un trencaclosques i una altra que el puzle sigui dèbil com la porcellana. Una manera que no es trenqui ni a cops de martell és entendre les raons de qui pensa diferent. La qual cosa no significa transigir en tot, ni regalar-los la vaixella, i menys si és de porcellana. No fos cas que amb la seva graponeria la trenquessin.
Lee también
