Carles Puigdemont té un gat que es diu Nino, al xalet de Waterloo. El va incorporar a la seva residència quan fa un parell d’anys la seva dona i les dues filles es van traslladar a viure a Bèlgica. El curs passat la família va decidir tornar a Girona per raons d’integració escolar, però el Nino, el gat marbrat de coll blanc del president català, es va quedar a Waterloo i allà continua veient passar el temps, encadenant el destí al del seu amo, amb qui manté una relació especial.
Jordi Turull, secretari general de Junts, no és capaç de percebre la investidura de Pedro Sánchez en cap cas, però admet que amb el resultat electoral s’obre una finestra d’oportunitat a l’independentisme. De tota manera, el maximalisme expressat pels seus dirigents, en el sentit que només comprometran el seu vot a favor de Sánchez a canvi de la concessió de l’ amnistia i d’una consulta d’autodeterminació, posa el llistó allà on no és possible arribar.
La sensació és que més que una finestra s’obre una gatera, la mateixa per la qual surt al jardí el gat de Waterloo. A les dificultats de la negociació, encomanada per Yolanda Díaz a Jaume Asens, s’uneix el fet que, el mateix dia que es produïa aquest encàrrec, la Fiscalia demanava al jutge Pablo Llarena que cursés una nova euroordre contra Puigdemont per poder detenir-lo a Europa. Les casualitats, com les bicicletes, són per a l’estiu.
L’esquerra no té una finestra d’oportunitat, sinó només una gatera a Waterloo
Tot i ser tan petit el marge perquè el president del Govern espanyol continuï a la Moncloa sense recórrer a unes noves eleccions, és evident que toca explorar els marges de la negociació sense posar-se nerviós. El duet Puigdemont-Borràs han dit repetidament que no han de salvar Espanya de la seva dreta, sinó Catalunya d’ Espanya. Però votar contra Sánchez i al costat de PP i Vox no és el millor fons de pantalla. Junts resulta decisiva en aquests moments, però és només la cinquena força en nombre de vots a Catalunya, de manera que tampoc no s’hauria d’exposar a la marginalitat.
Puigdemont ha de reflexionar amb el gat a la falda, com Marlon Brando en l’escena inicial d’El padrí . Està bé que li cerqui els tres peus al gat en la negociació, però sabent que en té quatre.
Lee también
