El fantasma de Marcial Dorado convertit en traca de final de campanya es repel·leix des del PP amb l’ombra del referèndum a Catalunya. La incidència dels espantalls d’última hora en els tres milions d’indecisos és un misteri sociològic. Una cosa és la reacció epidèrmica de l’elector a la companyia de delinqüents en iot, i una altra, qüestionar la unitat d’ Espanya interpel·lant els patriotes, també els socialistes.
Alberto Núñez Feijóo renega de les seves trobades amb Dorado com de Santiago Abascal mentre Pedro Sánchez presumeix de coalició amb Yolanda Díaz, obviant que Sumar es queda curt i hauria “de buscar vots sota de les pedres” per continuar en la Moncloa. L’alternativa passa per Euskadi i, sobretot, per Catalunya, on l’independentisme, dividit, lluita contra la regressió electoral.
CartelS electorals en la Gran Via de Barcelona
La fidelitat del vot independentista està sota mínims –menys del 50% segons alguns sondejos interns– i les maniobres contra l’abstenció militant i desafecta s’han succeït. La més reeixida, Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi compartint escenari dues vegades. El líder de Bildu recepta “molta perseverança i molta paciència estratègica” mentre Junqueras planteja un referèndum simultani català i basc. Ha estat l’única concessió d’ERC a l’independentisme màgic.
El relat electoral dels republicans ha transitat de la lluita antifeixista a espais on ser més competitius que el PSC. Gabriel Rufián reivindica en primera persona la negociació dels indults després d’un any amagant les gestions des del partit i el Palau de la Generalitat. La negació posterior de Sánchez segueix el guió. Es van pactar fins als marges del xoc dialèctic que va envoltar l’excarceració i va conduir a la derogació de la sedició. Amb els presos independentistes al carrer i descomptats políticament els efectes de la inhabilitació vigent per a Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, l’orgull negociador d’ERC aixeca nous barrots entre antics veïns de cel·la.
Si a més posen sobre la taula el traspàs de Rodalies i la reforma del finançament com a condicions per votar Sánchez – amb la taula de diàleg– el front comú independentista es converteix en quimera. Les fugues de vot d’ERC cap al PSC es tapen amb condicions “assumibles” i raonables per a una hipotètica investidura de Sánchez que interpel·len al socialisme català.
Si el 23-J donés una clau a Junts, ERC quedaria desarmada i els pragmàtics in albis: Turull se’n va al Brasil
Però a Junts, parlar del principi d’ordinalitat és tornar al 2010 amb Artur Mas. La presència de l’expresident a la campanya de Míriam Nogueras no és una concessió al sector pragmàtic –absent en la programació mediàtica– sinó un intent de mantenir obertes portes que Carles Puigdemont ja ha tancat: Junts no investirà ni a Feijóo ni a Sánchez. Tots dos neguen el referèndum així que l’objectiu postconvergent declarat és de consum intern: superar ERC.
Si el 23- J no deixa una majoria PP- Vox i concedeix una clau als postconvergents, ERC quedaria desarmada i la incertesa entre les ànimes del partit es convertiria en agonia. Turull té previst agafar un avió dimarts amb rumb al Brasil. Durant nou dies, serà el convidat de la Fundació ProCerrado, que treballa en la reinserció de joves al mercat laboral. El compromís ve de febrer i llavors el problema a Junts era el futur de Laura Borràs, no la governabilitat d’Espanya.
Lee también
