Monstres de fins a dues tones sembren el terror en àmplies zones de Colòmbia, al llarg d’uns 200 km banyats pel riu Magdalena. Són 200 hipopòtams que pertanyien (ells o els seus pares o avis) al zoo que el narcotraficant Pablo Escobar, abatut a trets just ara fa trenta anys, va crear a la seva hisenda de Port Triomf. Pel que sembla, els flamencs, cangurs, zebres, dromedaris o elefants van poder ser acomodats en altres de zoològics però hi ha dos centenars d’hipopòtams salvatges campant al seu aire per allà, descendents de les tres femelles i el mascle originaris que Escobar es va fer portar –per descomptat, de contraban– a començaments dels 80.
.
Un no s’ha de fiar de la seva aparença bonassa (diríem que només els falta el sofà i el comandament a distància) perquè aquesta bèstia causa moltes més morts que els lleons i tots els grans felins junts: a l’ Àfrica maten 500 persones cada any, per descomptat també molt més que els cocodrils, que tanta mala fama tenen. A més d’atacs directes a persones, apunten els informadors locals que estan exterminant a diverses espècies i que les seves enormes deposicions són “una bomba ecològica temporal”, tant que s’han convertit en la segona amenaça més gran al mediambient del país després de la desforestació. Com hi va haver serioses protestes ecologistes quan van matar a trets un d’ells (com el seu antic amo), el parlament ha prohibit la seva cacera, davant la qual cosa només queda l’opció d’esterilitzar-los (uns 18.000 euros per cap) o expatriar-los.
Mentre el taxista que em porta al Grec m’ensenya el seu cúter i em diu que el té “per si aquells moros em cremen el cotxe, com a França”, penso que cal anar amb compte amb els monstres que alimentem perquè després, quan ens n’adonem, no sabem com desfer-nos-en. Acabada la guerra d’ Ucraïna, què passarà amb els sanguinaris mercenaris de Wagner? Si un diumenge qualsevol aixequem uns bojos plens d’odi a tocar poder democràtic, no es creguin que desapareixeran després de cop i volta. Bé, és només una metàfora...
Lee también
