Hi ha un vot útil independentista?
EN PARAL·LEL
L’alegria pels resultats del 28- M a Junts és inversament proporcional a les quotes de poder aconseguides. El balanç final, afirmen els benintencionats, és equiparable a la situació de CiU el 2003. Fora del Govern i ajustant comptes a nivell municipal. Però el gen convergent sap que l’escena i els protagonistes de la travessia del desert no poden ser més diferents. Amb CiU en l’oposició, una senyora es va acostar a un col·laborador d’ Artur Mas i li va deixar anar: “ Nen, digues-li al Mas, que quan torneu a governar ja us tornaré a votar”. En la utilitat de CiU en el mentrestant estava la clau del retorn.
Per a què serveix votar Junts? És la pregunta que repeteixen molts quadres i ex alts càrrecs després del fiasco de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Els pactes amb el PSC s’encoratjaven en un sector de Junts com a “palanca de canvi interna”, però va ser el mateix Xavier Trias qui els va descartar per ser alcalde i el “que us bombin” va enverinar un pacte en la diputació.
Turull, Borràs i Junqueras en l'acte d'Òmnium la Diada del 2022
El pragmatisme i la coherència estan renyits en el si de Junts. A la cúpula assenyalen que preservar l’esperit de l’1- O i la “confrontació intel·ligent” és una inversió a mitjà termini que pot donar fruits en les eleccions catalanes amb ERC a la seva pròpia cruïlla. Els pragmàtics lamenten la “crònica d’una derrota anunciada” en les diputacions i la residualització institucional del partit. I els borrasistas pesquen en aigües tèrboles. En el seu currículum lluu impol·lut l’“independentisme incorruptible” però sense desenvolupament futur de la via de la confrontació.
“Un partit és coherència, però també és poder i utilitat”, afirmen els crítics. A ERC fan seu l’argument. Intenten mobilitzar el seu electorat i tapar fugues de vots cap al PSC, els comuns, Junts, la CUP... Ampliar la base també amplia les vies de fuita... I davant Junts es presenten com a partit d’ordre i negociació, disposats a assumir les contradiccions per avançar. Tantes, que han esborrat de cop quatre anys de crítiques al pacte PSC- Junts en la Diputació de Barcelona per obrir “una nova època”, “sense retrets”. ERC i PSC governen junts en les diputacions de Lleida i Tarragona i els socialistes allarguen la mà a Barcelona per després de les eleccions.
“Un partit és coherència, però també és poder i utilitat”
El hàndicap el 23- J és dotar d’utilitat el vot independentista a la campanya més polaritzada. Gabriel Rufián i Míriam Nogueras han confirmat que els seus diputats no serviran perquè governi el PP. Després arriben els matisos. ERC vol apujar el preu del suport a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, de la mà de Bildu, i porta el seu pragmatisme de la taula de diàleg fins al traspàs de Rodalies; mentrestant, el full de ruta de Junts es limita a l’autodeterminació i l’amnistia.
És possible el sorpasso independentista? Les enquestes evidencien que Junts recupera terreny, però no hi ha un torrent de vots transitant d’un partit a l’altre. L’abstencionisme militant i el desencant amenacen els avenços. Està en disputa una bossa de 300.000 independentistes indecisos. I la utilitat del seu vot.