Al donar la notícia de la designació de Vicente Barrera com a vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura, els titulars de bastants diaris han ressaltat infinitament més la seva condició de torero, ja retirat, que fins i tot que pertany a Vox. I es percep en la forma com ho han fet, unaconyetasoterrada, com dient: “Guaita, quines coses que tenen aquests fatxes! , no en tenen prou amb ser-ho, sinó que fins i tot presenten un torero”. Això implica una discriminació palmària: “Com vols que sigui vicepresident i conseller un torero?”, sembla que es preguntin admirats, donant per descomptat que és un ascens impossible.
No ho veig d’aquesta manera. Així, per exemple, una virtut essencial sense la qual no es pot ser torero –el coratge– no abunda avui entre els polítics. És ben sabuda l’anècdota de Juan Belmonte sobre la carrera meteòrica d’un dels seus antics banderillers, Joaquín Miranda, que després de la Guerra Civil es ficà en política i fou nomenat aviat governador de Huelva. Aquells dies, Belmonte acudí a un festival que presidia el seu antic banderiller. Un amic, admirat de la progressió política de Miranda, li preguntà: “Juan, és veritat que aquest governador ha estat banderiller teu?”. Belmonte, sempre auster, va dir: “Sí”. Tot seguit, el curiós va insistir: “I com s’arriba de banderiller a governador tan ràpid?”. A la qual cosa Belmonte contestà amb el seu quequeig: “Co... co... co… com vols que sigui? De... de... degenerant, de... de... degenerant.
No va ser Miranda el primer torero que exercí com a poncio , un terme en desús perquè molts no saben que Ponç Pilat va ser governador de Judea. També va ser poncio Luis Mazzantini, fill d’un enginyer italià i una basca. Nascut a Espanya, passà la infantesa i la joventut a Itàlia, on obtingué el grau de batxiller en arts. Tornà a Espanya, per quedar-s’hi, amb el seguici d’Amadeu de Savoia, i, buscant diners i fama, es va fer torero. Era diferent de tots per formació i estil. L’anomenaven Don Luis. Estoquejador infal·lible, va alternar amb el Guerra sense discutir-li la primacia, i també amb Lagartijo i Frascuelo, que ja estaven en l’ocàs. Després de retirar-se, emprengué una llarga carrera política a l’Ajuntament de Madrid i com a governador de Guadalajara i Àvila.
A propòsit de toreros, crida l’atenció el que diu José Ortega al seu llibre Una interpretación de la historia universal . En torno a Toynbee, recopilatori de les lliçons que va impartir el curs 1947-1948, quan acabava de tornar a Espanya, a l’Institut d’Humanitats. Copio: “Fa dos dilluns, al concloure la lliçó –se’n recorden, aquella enormement llarga?– el meu amic i homònim, el torero Domingo Ortega, que em fa l’honor d’assistir a aquest curs, es va acostar i em digué: ‘Avui la faena ha estat dura’. Tenia tota la raó. (…) Després indicaré per quin motiu ho va haver de ser. Però abans vull fer constar que si he nomenat Domingo Ortega no només pel seu nom, sinó també indicant la professió que té, és perquè algunes sabandijas periodísticas –que fan el cucut de rellotge a les planes de diaris i revistes, de sobte treien el bec per escopir alguna insolència irresponsable i gratuïta, que en aquest cas queda impune perquè saben que als diaris espanyols no puc respondre’ls alguna cosa com més d’una vegada i de cop he fet en la meva vida– algunes “sabandijas periodísticas” –dic– han cregut que podrien desacreditar aquestes lliçons i denigrar aquest auditori notificant que hi assisteixen toreros”.
S’ha de valorar Vicente Barrera pel que fa, pel que diu o per la seva militància
En suma, infravalorar algú per ser torero només és una prova de supremacisme moral i de sectarisme. S’ha de valorar bé o malament Vicente Barrera Simó –net de Vicente Barrera Cambra, gran torero valencià– pel que fa, pel que diu o per la seva militància, però sense ridiculitzar-lo a priori per la seva condició de torero.
Encara que, no ens enganyem, als que fan això els importa un rave Barrera. Tiren per elevació i tots sabem contra qui tiren: ni contra Vicente Barrera ni contra el toreig, sinó contra “la que no tiene nombre, la que a nadie le interesa”.
Lee también
