George Eliot és el pseudònim d’una novel·lista britànica que va escriure que ningú no pot ser assenyat amb l’estómac buit. I la ciència li va donar la raó un segle després, ja que la Universitat de Dundee va demostrar que les persones que no han esmorzat bé es tornen més impacients i impulsives. I fins i tot diuen coses inconvenients. És possible que Gabriel Rufián (ERC) fes la seva conferència de premsa en dejú aquesta setmana, en cas contrari costa d’entendre que anunciés que hi ha més possibilitats del que alguns pensen que el PSOE i el PP pactin una gran coalició per governar, si cap de les dues formacions no aconsegueix una majoria suficient.
De totes maneres, la lectura que s’ha fet d’aquestes declaracions és que ERC vol combatre la idea que el PSC és el vot útil a Catalunya contra un govern dels populars amb Vox. De fet, Rufián va donar la pista quan va dir que “la clau d’aquestes eleccions no és donar-li força al PSOE perquè freni com a vot útil els que tenen a la dreta, perquè els socialistes, si poden, pactaran amb ells”. Així que va afegir que el més intel·ligent és reforçar ERC i Bildu perquè el PSOE estigui obligat a pactar amb els que té a l’esquerra. I aquí vam saber on era la boleta.
Rufián alerta d’una gran coalició entre PSOE i PP per combatre el vot útil
L’última persona que va parlar d’entesa entre els dos grans partits va ser Pablo Casado, quan era president del PP. Va ser durant una intervenció del 24 de febrer del 2021 al Congrés quan, preocupat, per una vegada, per la polarització de la política li va dir a Pedro Sánchez: “La tasca que vostè i jo hem de compartir és eixamplar l’espai de la moderació i fer-lo tan gran com perquè tots dos hi puguem cabre”. Des d’aleshores, el més semblant a aquesta idea ho va declarar fa uns mesos Cuca Gamarra: “Em sento més lluny de Vox que del PSOE”.
Una gran coalició és una idea que en realitat no agrada a ningú. I això ho sap Rufián, que és un tipus ben informat. No es donen circumstàncies excepcionals perquè passi, però a més la disputa política ha entrat en un desautorització del contrari que ho fa impossible. Assistim al que els politòlegs qualifiquen de polarització afectiva. Anunciar una gran coalició és només una falsa alarma.
Lee también
