La visita de l’alcalde de Teheran posa contra les cordes el Govern belga

La polèmica per la recent visita a Brussel·les de l’alcalde de Teheran, l’ultraconservador Alireza Zakani, per haver anat a un congrés amb autoritats locals arribades d’arreu de l món no cessa i amenaça de trastocar el fràgil equilibri de forces als diferents governs de Bèlgica.

La imatge de Zakani complimentat per les autoritats de Brussel·les, que van pagar la seva estada i la del seu abundant seguici en un hotel de luxe de la capital, va revoltar l’opinió pública belga, que encara tenia recent a la retina la imatge, demacrada, del cooperant Olivier Vandecasteele, alliberat el 26 de maig després de 455 dies de captiveri gràcies a un intercanvi de presoners en què Bèlgica va lliurar Assadol·lah Assadi, condemnat per terrorisme.

La indignació va anar a més després que es difonguessin imatges de membres de la delegació persa filmant sense pudor els belgo­iranians que es van manifestar contra la presència al país de Zakani, excandidat presidencial i antic responsable de l’organització Bassij, un cos paramilitar adjunt a la Guàrdia de la Revolució que va ser sancionat l’any passat per la UE per haver disparat contra els estudiants a les últimes revoltes. Tot el que s’ha sabut després sobre la visita no ha fet sinó agreujar l’escàndol.

“Una vida humana val un visat? Evidentment que sí”, es defensa el primer ministre

L’oposició va demanar explicacions immediatament. El secretari d’Estat de la Regió de Brussel·les, el socialista flamenc Pascal De Smet, responsable de Relacions Exteriors, va dimitir dissabte, però la tempesta no amaina. Ahir, tant el primer ministre, Alexander De Croo, com la ministra d’Exteriors, Hadja Lahbib, van haver de donar explicacions a la comissió d’ Exteriors del Parlament federal. Malgrat que quan va esclatar la polèmica la ministra va acusar De Smet d’“embrutar” la imatge de la ciutat, ha transcendit que després d’una trucada, el ministeri li va enviar un e-mail en què deia que Lahbib no bloquejaria els visats. Indignat, el vice primer ministre Georges Gilkinet, ecologista, la va acusar de “regalar visats com si fossin bombons”.

Contra les cordes, De Croo va fer pinya ahir amb Lahbib i va recórrer a la real politik per justificar-se. Segons el relat del primer ministre, el Govern de Brussel·les li va informar a primers d’abril de la seva intenció de convidar l’alcalde de Teheran a la Brussels Urban Summit, un congrés amb alcaldes de ciutats amb més d’un milió d’habitants. L’Executiu belga estava en plenes negociacions per aconseguir l’alliberament de Vandecasteele i altres europeus (el 2 de juny en van retornar tres més) i va desaconsellar De Smet que els convidés. Com s’ha dit, tot i això, després de parlar amb
Lahbib, va decidir convidar-los i Zakani va acceptar amb gust assistir a la cita.

Enfrontats a la demanda d’emissió de visats per a la delegació iraniana, De Croo hi va accedir. Negar-los el permís llavors, va al·legar ahir, hauria suposat “una humiliació” per a l’ Iran en un moment en què Bèlgica manté oberts canals de comunicació per mirar d’alliberar més presos. “Una vida humana val un visat? Evidentment que sí”, va plantejar De Croo als diputats per justificar la seva decisió, admetent per primer cop la relació entre l’emissió de la visita i les negociacions sobre presos.

La delegació de Teheran va filmar els belgoiranians que es van manifestar contra la visita de Zakani

Les explicacions no han satisfet el Parlament. Tot i que la implicació de De Croo en defensa de
pretén assegurar la supervivència del Govern, l’anomenada coalició Vivaldi, que reuneix
set partits (socialistes, liberals i ecologistes de Flandes i de Valònia, més els democristians flamencs), les demandes de dimissió a la ministra es van fer ahir més intenses i no només des de les files de l’oposició.

Durant un carregat debat, Darya Safai, diputada de la N-VA (nacionalistes conservadors flamencs), va recordar com fa 24 anys va fugir de l’ Iran després que la policia anés a buscar-la a casa dels seus pares per manifestar-se a Teheran. “Ara veig el mateix a Brussel·les i em dic que no estic segura enlloc”, va dir després d’acusar el Govern de permetre que Bèlgica sigui “terreny de joc de terroristes”.