Gael Rodríguez s’ha impregnat a Casa David, el bar familiar que van fundar els seus besavis en plena postguerra a Portbou i que ara regenten els seus pares, de les virtuts que considera bàsiques i imprescindibles per ser un bon alcalde: escoltar i servir. “Ser cambrer no és només portar un cafè a la taula, de vegades som també psicòlegs, altres vegades humoristes; al bar he après, en realitat, a saber escoltar i a servir, qualitats que ha de tenir qualsevol persona que vulgui optar a un càrrec públic”, explica un pletòric , que als 19 anys es convertirà el 17 de juny en l’alcalde més jove d’ Espanya, i assegura que també d’Europa. N’hi ha prou amb veure’l en acció al negoci on, amb només 10 anys, ja ajudava l’àvia a la cuina, per adonar-se de la connexió que té amb la clientela, tant amb els habituals com amb els passants, que al poble fronterer i ferroviari són bastants.
En Gael ha trencat diverses barreres en aquests comicis per ser primerenc en molts aspectes: era la primera vegada que podia votar, també el primer cop que encapçalava una candidatura, la de Sumem per Portbou, vinculada al PSC, partit en què milita des del novembre del 2020, i contra tot pronòstic es va convertir en el guanyador més jove de les municipals. La candidatura, que va començar a forjar fa un any i mig –quan encara era menor d’edat– va obtenir sis regidors, davant els tres de la llista d’Ara Portbou ( Junts), que repetia amb l’actual alcalde Xavier Barranco. Així doncs, governarà amb majoria absoluta “ Va ser una sorpresa per a mi”, explica l’estudiant de Dret a la UOC, modalitat a distància que li dona llibertat per ajudar al negoci familiar quan els pares el necessiten i, ara, exercir d’alcalde d’un poble de poc més de 1.000 habitants.
“Al bar he après a servir i a escoltar, qualitats que ha de tenir qualsevol servidor públic”
No és l’únic de la família que ha fet incursions a la política, però sí el que ha arribat més lluny. Explica que el 1991 el pare es va presentar “amb una llista d’amics”; l’avi es va presentar per Entesa dels Portbouencs en les primeres eleccions democràtiques i va estar a punt d’entrar al ple, i el besavi, que va ser sergent dels carrabiners republicans, va ser militant socialista en la clandestinitat. “A casa sempre hi ha hagut un ambient polititzat”, explica.
La joventut, que al principi creia que seria “un hàndicap”, s’ha convertit en un aliat. Diu que té l’energia de quaranta i, encara que de la gestió del dia a dia encara n’hagi d’aprendre força, està convençut que amb l’equip i els consells que ja ha començat a rebre d’altres polítics que li porten avantatge, l’aterratge a l’Administració serà més plàcid. L’històric , alcalde a Torroella de Fluvià des de fa 44 anys, també del PSC, va ser dels primers que el van felicitar i es va posar a la seva disposició. El seu consell, de veterà a novell: “Humilitat, generositat i determinació”.