El moment més dolç de la passada nit electoral a TV3 ens el va brindar el periodista Toni Cruanyes, quan va manifestar que l’entendria veure les imatges dels col·legis electorals en ple funcionament, perquè –deia– veure els votants, els membres de les taules i els apoderats és veure, en realitat, la democràcia en si mateixa. Cada ciutadà fent la seva tasca. El seu minúscul però imprescindible paper en aquest complicat i enorme engranatge que és una jornada electoral, peça clau de la democràcia.
Diversos companys de taula de Cruanyes no van poder reprimir el somriure quan van sentir unes paraules que són a anys llum dels missatges negatius que sentim tant sovint sobre la política. Els exabruptes i les critiques destructives als que estem acostumats van fer sonar les seves paraules com una ingenuïtat, quan el que feien era descriure una evidència.
Descripción de la imagen
Aquesta escena em va fer pensar que no mimem prou la democràcia. I en aquestes darreres eleccions hem pogut comprovar que, quan menys ho fem, quan més deixem que circulin els missatges que diuen que tots els polítics són iguals i que el nostre sistema és un frau, més posicions guanyen els que voldrien acabar amb ella.
Una de les primeres reaccions que ha aixecat la convocatòria d’eleccions generals el proper 23 de juliol és la pregunta de què passarà a aquelles persones que, havent contractat viatges de vacances, siguin convocades a formar part d’una taula electoral. La pregunta és legítima i cal desitjar que ningú perdi diners per haver de participar activament en el procés. Però en el que no hauríem de caure és en assenyalar les eleccions com una nosa.
Sovint som massa condescendents amb els que, tenint tot el dret de ser crítics amb els nostres representants o les lleis, disparen contra el conjunt del sistema. És molt recurrent recordar la frase de Churchill: “La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’home. A excepció de tots els altres”. Però com vam veure durant la nit electoral, convé recordar aquest tipus de coses i no deixar que ens sonin a ingenuïtats, sinó evidències.
Lee también
