Ciberdefensa i ‘Joc de trons’

Ciberdefensa i ‘Joc de trons’

L’avi matern d’aquest articulista era d’una vella família presbiteriana d’Irlanda del Nord. El món presbiterià era d’enemistat activa cap al Papa i els papistes, renegar de l’alcohol i de puritanisme i eren part de la pugna i xibòlet protestant-catòlic.

Xavier Cervera

 

Xavier Cervera

Tot això va alimentar The Troubles (els problemes), que van afectar gairebé tots els habitants d’Irlanda del Nord. Així el meu besoncle va ser segrestat per una unitat de l’IRA Provisional que buscava assassinar-lo, però el van confondre per un treballador i el van deixar anar al cap d’uns dies. El mateix besoncle també va ser alcalde del seu poble natal, Ballymena, però ho va haver de ser en secret, ja que els Provisionals assassinaven els alcaldes protestants. Hi va haver moltes tragèdies executades tant per terroristes catòlics com protestants. Tot això es va superar fa 25 anys amb els acords del Divendres Sant. Vaig anar a visitar el meu besoncle, Uncle Jim, aquella Setmana Santa i el vaig acompanyar a votar a favor de l’acord.

La dinàmica dels Troubles era difícil d’entendre, en part per tant de secret. Ara sabem que, per exemple, l’IRA controlava la seva seguretat amb la Internal Security Unit. Aquesta brigada terrorista eliminava sospitosos de traïció torturant i executant. Produïen terror entre els voluntaris de l’IRA. Va ser aquí on els serveis d’intel·ligència britànics van guanyar un dels seus grans trofeus, durant vint-i-cinc anys el cap d’aquesta sinistra brigada va ser un agent britànic, de nom en codi Stakeknife. Així els britànics rebien informació crucial i incidien en quins Provisionals acusar de traïdors i executar-los, manipulant secre­tament l’IRA perquè s’autolesionés greument. Tot plegat digne de Joc de trons.

Les societats europees faran bé d’invertir més en intel·ligència tecnològica per defensar-nos

Els britànics havien de gestionar aquest 007 sense aixecar sospites i encarant dilemes ètics impossibles del tipus: salvem la vida d’un innocent ara o conservem el nostre agent per salvar vides després? L’enorme complexitat d’aquesta partida d’escacs humana va quedar testificada quan l’IRA va descobrir que Stakeknife era un agent britànic i va haver d’optar per no tocar-lo per evitar un enfonsament intern.

Avui, 30 anys després, la intel·ligència continua sent igual de complexa, cruel i important, i hem vist com ha ajudat i potser ha salvat els ucraïnesos indicant-los on i quan atacarien els russos i on concentrar ells el foc i els atacs. El gran canvi des dels dies de l’IRA és tecnològic. Pensem-ho, avui els mòbils atresoren tots els moviments i converses de tothom. Passa igual amb les organitza­cions: tota la informació i comunicació està digitalitzada i és susceptible d’espionatge i ingerència.

Per això les societats europees faran bé d’invertir més en intel·ligència tecnològica, ciberseguretat, per defensar-nos, protegir les decisions i saber què passa al món, perquè un cotxe necessita para-xocs a més de fars per circular en la foscor. També és important continuar encarant els dilemes ètics i respondre al vell dubte llatí de “qui vigilarà els vigilants?”. Potser el meu avi i el seu germà ens van deixar pistes sobre com fer-ho. Tots dos van deixar enrere la majoria dels prejudicis dels seus pares, no els va incomodar mai que la meva mare es casés amb un catòlic, i l’oncle Jim va ser fundador de l’Aliança, un partit de catòlics i protestants. Tots dos van viure la Segona Guerra Mundial i els Troubles, i sempre van creure de manera inconcussa en la democràcia occidental, amb els seus processos de decisió i mesura, com el millor mecanisme de seguretat.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...