A la Ser, l’escriptor Juan José Millás defineix la cerimònia de coronació del rei Carles III i de la reina Camil·la com un carnaval i un ball de disfresses. També explica que quan era petit la seva mare (de Millás) va comprar un llum de racó amb una pantalla molt elegant. Els fills n’admiraven el disseny i com difonia una llum càlida i reconfortant. N’havien perdut la pista fins que, dissabte, seguint la cerimònia per televisió, el germà de Millás va telefonar a l’escriptor per dir-li que acabava de veure la pantalla del llum perdut damunt del cap –en forma de barret– de la reina Letícia.
Acabats de coronar, als reis els va tocar suportar el pes simbòlic d’unes corones de disseny extraterrestre que els amargaven l’expressió. Feien cara d’estar vivint un dia horribilis susceptible d’ampliar-se a setmana, mes, any, lustre i dècada horribilis . Camil·la i Carles devien enyorar els temps en què gaudien de l’adrenalina de l’adulteri i de l’encant irresponsable de parlar sobre tàmpax metafòrics.
Quan els joves bonificats d’Interrail arribin a Catalunya, el tren seguirà avariat
A Barcelona, mentrestant, Xavier Trias participa en la comèdia de la precampanya. La precampanya es diferencia de la campanya perquè no es pot demanar explícitament el vot, encara que, per terra, mar i aire, s’estigui demanant el vot. Trias participa en un míting presidit per un lema ambigu: “Gent de debò”. Em va fer pensar en el proverbi xinès que diu que els principis governen la gent honesta, mentre que les lleis governen la gent dolenta. Tant de bo la filosofia xinesa afectés la nostra realitat i les eleccions servissin per aclarir, candidats inclosos, quins barcelonins són honestos i quins són dolents des d’un punt de vista de consciència cívica.
El ball electoral de disfresses també ha disparat la indústria de la promesa. En el cas del president Pedro Sánchez, no hi ha temps per pair-les que ja n’arriben de noves. A Múrcia va anunciar un descompte en el preu de l’Interrail europeu i el compromís de crear un Interrail espanyol. A Onda Cero, Carlos Alsina ironitza sobre les promeses de Sánchez. A principis del segle XIX, l’escriptor anglès William Hazlitt va definir perfectament els
perills de les promeses: “Hi ha gent que fa promeses pel simple plaer de no complir-les”. Aviso: quan l’Interrail espanyol arribi a Catalunya, que sàpiguen els joves viatgers premiats amb el descompte que probablement hauran de baixar del tren. I hauran d’esperar a veure si, amb sort, un autobús els rescata després d’hores d’incompetència, avaries i desinformació.
El president del Govern, Pedro Sánchez saluda a un grup de simpatitzants a Múrcia.
¿La notícia política més rellevant de la setmana? Si es confirma, hauria de ser l’anunci que Sálvame (Telecinco) es deixarà d’emetre a partir del 16
de juny. Serà Sant Joan-Francesc de Régis, renovador de la fe cristiana i defensor de la prèdica i del sagrament de la penitència.