D’un temps ençà, l’ètica s’assembla més a un bloc de plastilina que cadascun modela al seu gust. Aristòtil, que va ser pioner en ocupar-se d’aquestes qüestions, queda lluny i els qui l’han llegit han oblidat els seus principis. Si se’m permet la metàfora, vivim en un món on primer disparem i després apuntem. És a dir, actuem sense pensar i, quan ens descobreixen, pensem com justificar les nostres actuacions.
Consuelo Madrigal en una imagen del 2019
Que el líder del PP es reuneixi amb els fiscals conservadors, en un sopar a l’hotel Claridge de Madrid, on es va comprometre a derogar de manera urgent una sèrie de lleis aprovades pel Govern de Pedro Sánchez, no passaria el cànon democràtic de Montesquieu.
Alberto Núñez Feijóo ha respost que la reunió va ser correcta i institucional, que són dues paraules que serveixen per embolicar qualsevol regal enverinat. I va afegir que creia en la independència dels fiscals, la qual cosa té mèrit després d’escoltar com li van exigir el compromís d’una contrareforma legislativa.
L’ètica s’assembla cada vegada més a la plastilina, que cada un modela al seu gust
La Unió Progressista de Fiscals ha demanat que dimiteixi Consuelo Madrigal, ex fiscal general amb el PP i presidenta de la comissió d’ Ètica del Ministeri Públic, que va participar en la trobada. Potser n’hi hauria prou que reflexionés. L’article 34 del seu codi ètic diu que els fiscals tenen dret a la llibertat d’expressió, però, alhora, els exigeix a l’exercici de la seva funció no fer manifestacions partidistes que puguin menyscabar la seva imparcialitat o l’aparença d’aquesta. A les portes d’una campanya electoral, el sopar dels fiscals conservadors amb Feijóo resulta, com a mínim, inoportú.
Algunes de les persones que van compartir estovalles amb Feijóo van ser les mateixes que van intentar tombar el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general per haver format part del Govern de Sánchez. Així, entre els presents hi havia Antonio Narváez exmagistrat del Tribunal Constitucional, que aspira a succeir-la si guanya la dreta. Pel que sembla, no es va estar de desitjar un govern del PP a les postres. Però sa senyoria hauria de saber que les presses són dolentes, ja que pot ensopegar amb la toga. O amb el resultat de les urnes.
Lee también
