Martin Looney és un senador de Connecticut que ha presentat un projecte de llei que, si s’aprovés, faria que els motoristes que circulen sense casc es convertissin automàticament en donants d’òrgans, tant si aquest és el seu desig com si no ho és.
Als Estats Units, les normatives sobre aquesta qüestió són diverses. Tots els estats recomanen portar-ne. Alguns ho exigeixen als menors de 21 anys; encabat que cadascú faci el que vulgui. En altres estats, en canvi, és obligatori per a tothom. A Connecticut no és obligatori des del 1976, quan van derogar la llei anterior.
Diu el senador Looney que es tracta de ressaltar tant la necessitat de seguretat dels motoristes com la urgència que més persones triïn l’opció de donar els òrgans per trasplantar-los quan morin: “Hi ha molts òrgans sans enterrats que haurien pogut transformar altres vides”.
Si vas en moto sense casc i et mors, et converteixes en donant
No s’acaba d’entendre. ¿Ho fa com una mena de càstig per haver comès el pecat de no dur casc? Però si el casc no és obligatori no hi ha pecat. Els motoristes que van sense casc als estats on no és obligatori se situen al mateix nivell que els automobilistes que van sense casc. A les carreteres i autopistes els automobilistes no estan obligats a dur-ne i a ningú no li ha passat pel cap proposar una llei que dicti que, si moren en accident, els seus òrgans seran automàticament donables.
Molt interessant, per cert, el cognom del senador. Looney ens remet a Looney Tunes, aquells dibuixos animats de la Warner on apareixen Bugs Bunny, el Correcamins... Looney significa guillat, boig. Podria ser un cognom d’aquells que s’empescaven els Monty Python, els mateixos que a The meaning of life arrenquen de viu en viu el cor i el fetge d’aquell incaut benintencionat que havia firmat un document on feia donació dels seus òrgans en la creença errònia que no l’hi arrabassarien fins que fos mort.
Lee también
