L’anomenen “cicatriu francesa”, una alarmant ferida a la galta, que s’autoinfligeixen alguns adolescents en TikTok just quan una França iracunda rebenta les comportes de l’ordre. Les protestes han pertorbat la pau d’un país que, fins a l’arribada de les armilles grogues, semblava tenir-ho tot: grandeur, perfums, cotxes, formatges i un litoral que anomena a les seves ciutats sud- Mer. "¡¡¡Destitució!!! ¡¡ Maleït poeta!!!”, es llegia en pancartes d’emmascarats a París, Nantes o Rennes, que llançaven llambordes als antiavalots i encenien focs als carrera.
Més de tres milions de francesos es van manifestar en contra de la nova llei que eleva dos anys l’edat de jubilació i la fixa en 64. Entre núvols de fum i piles d’escombraries (per la vaga del gremi) els manifestants escopien contra la poesia de Macron, la que va batejar el seu partit com Renaissance quan la percepció popular és avui de Déclin.
"Destitució, maleït poeta!", li crida el carrer al president Macron
No estan disposats que s’atempti contra un dret anhelat, generació darrere generació, la veritable fortuna de la seva vida: la retraite. O, no és un gènere en si mateix el del jubilat francès al càmping, amb un bri d’herba entre les dents i una felicitat panxuda? Recordo al tiet de França, que, quan es va jubilar –ben jove–, s’escapava a veure’ns amb la maleta plena d’invents i polos de Le Coq. Aprofitava el seu temps lliure per descobrir maquinetes d’acupuntura i col·leccionar retalls sobre vegetarianisme, encara que, a l’asseure’s a la taula sense camisa, el meu pare havia d’advertir-li que nosaltres no érem encara jubilats “assalvatjats”.
De França arribava llavors el modern, mentre avui es crema als seus carrers el refinament, utilitzant la violència per defensar una intocable parcel·la de futur. Ignoro si arribaré a jubilada, i si l’ambiciós pla d’Escrivá garantirà la festa, però si no hi ha blindatge, la meva generació ja es pot anar preparant per a una baralla a cos per defensar el seu grapat legítim de dilluns sur-Mer.
Lee también
