El perill de vendre les joies als xeics

Es difícil contemplar el pa­norama esportiu mundial sense topar amb l’ Aràbia Saudita. Els petrotrilionaris ens assetgen, com un virus que aspira a la pandèmia. La qüestió és si s’aconseguirà frenar, com el corona, o si el xeicvirus es menjarà al món.

Tenim la Fórmula 1, acabada de celebrar a Jiddah; els Jocs asiàtics d’hivern, acordats per al 2029; el declarat desig de celebrar el Mundial masculí de futbol, el 2030; la Supercopa espanyola, esclar; el LIV, el campionat de golf més ric que hi ha; el pla de patrocinar el Mundial femení de futbol aquest any; el fitxatge de Cristiano, i el possible fitxatge de Messi, per clubs saudites; i ara, ostres, es postula com a candidats a comprar el Man­chester United, segurament l’equip amb més seguidors de la Terra.

El tòpic és que els saudites s’estan apropiant de l’esport mundial per tal de rentar la seva imatge

Ja són propietaris del Newcastle United per la qual cosa se’ns presenta la possibilitat, un dia no gaire llunyà, de presenciar el que anomenaríem “el derbi saudita” del nord d’ Anglaterra a la Premier League. A veure si un dia d’aquests es compren el Barça, potser a preu rebaixat a Segona Divisió.

El tòpic és que els saudites s’estan apropiant de l’esport mundial amb la finalitat de rentar la seva imatge. Sports­washing , li diuen, en anglès. Però potser l’objectiu sigui alhora més senzill i més sinistre. Senzill en el sentit que obeeix en bona mesura els impulsos eterns de la cobdícia i la vanitat. Ja tenim els Rolls-Royce, els superiots, els palaus. Què ens queda? Ah, sí: les entitats que més emocions arrosseguen a tots els continents, els grans jugadors i els grans clubs de futbol.

L’aspecte més sinistre consisteix en ni més ni menys que recórrer a l’esport com un element més en el moviment tectònic que es detecta al món a favor de les autocràcies, en contra del bloc de­mocràtic occidental. La Xina és el gegant en aquesta contesa i allà la veiem, aliant-se amb Rússia, colonitzant mig Àfrica, amb acords que han resultat en una inesperada entesa entre aquells vells enemics, l’ Iran i l’ Aràbia Saudita. L’ Índia ha estat fins avui la democràcia més gran del planeta, però dona indicis que s’encamina cap a l’autoritarisme.

I mentrestant, hi ha els Estats Units, partit en dos, amb un ex i possiblement futur president que aspira a ser Kim Jong-un quan sigui més gran, i que va amb el seu amic Putin a la guerra d’ Ucraïna; hi ha el caigut imperi britànic, autodevorant-se amb el seu Brexit, consumit per qüestions tan transcendentals com si permetre-li a l’exfutbolista Gary Lineker dir el que li dona la gana a Twitter o no, mentre venen les seves joies al millor postor; hi ha Amèrica Llatina, amb els seus homes forts al poder; hi ha Itàlia, en mans de l’extrema dreta; hi ha Espanya, que no té clar si sí és sí o si no és no.

Sportswashing ? No els facin riure, als saudites

La idea suposa que nosaltres a Occident manem, que som l’eix al voltant del qual la Terra orbita, que hi haurà temibles conseqüències si no aconsegueixen fer-nos oblidar que estem en contra de, per exemple, l’execució massiva d’opositors polítics.

Doncs no. Hi ha motius per pensar que serà més aviat al revés. Tal estarà sota el control saudita de l’esport internacional i serem nosaltres els que els haurem de convèncer a ells que ens deixin jugar. Igualtat per a les dones? Matrimoni homosexual? El dret a canviar legalment de sexe? Sou uns degenerats. Aneu contra les regles de Déu i la natura. O veiem canvis, o ens convenceu que recuperareu la decència, o doneu senyals que restaurareu el que nosaltres considerem que són els drets humans, o imposarem boicots.

Al final serem nosaltres els que els haurem de convèncer a ells que ens deixin jugar

Sí, boicots. Nosaltres a vosaltres, fanfarrons. Si no us renteu la cara, mobilitzarem els nostres amics xinesos, russos, iranians, hindús i nord-coreans per negar-vos la possibilitat de celebrar Mundials i Jocs Olímpics als vostres països. Potser fins i tot us bloquejarem l’accés a participar en els grans esdeveniments esportius.

O fins i tot (no descartem res), pot ser que els saudites i els seus amics del golf acabin substituint la Champions amb una Superlliga composta només per clubs que ells mateixos hagin adquirit. Hi ha molt en joc. Tot depèn de si ens deixarem comprar. Els senyals no són engrescadors.