El tren blau, secret i silenciós travessa les planícies ucraïneses des de la frontera de Polònia fins a arribar a Kíiv. Unes deu hores de viatge, emparat en la foscor, sense reparar en el paisatge d’un país en situació excepcional. És una mostra més que es tracta d’una guerra vella, antiquada, de desgast, que causa milers de morts de joves russos i ucraïnesos anònims.
El tren torna a ser el protagonista de guerres i revolucions. Les peripècies de Joe Biden, abandonant Washington d’incògnit a les quatre de la matinada, amb un fotògraf de la Casa Blanca, dos periodistes i molt pocs ajudants de seguretat i col·laboradors, ha estat una operació de camuflatge excepcional que algun dia veurem en sèries de televisió.
El tren de la nit l’han utilitzat Scholz, Sunak, Macron, Meloni, Von der Leyen, Borrell i ahir va tornar a pujar a bord Pedro Sánchez per donar ànim a Zelenski i als ucraïnesos, que estan sent destrossats sense una causa justificada per un Putin imperialista. En plena revolució digital i tecnològica ha tornat la barbàrie a Europa i els moviments dels polítics es produeixen arran de terra, en un ferrocarril blau, amb una franja groga per simbolitzar la bandera ucraïnesa, de nit, sigil·losament. La guerra viatja amb tren.
En plena revolució digital i tecnològica ha tornat la barbàrie a Europa
Va ser en un vagó de tren a Compiègne, al nord de París, on es va firmar l’armistici del novembre del 1918, que posava fi a la Gran Guerra. El famós vagó va ser destruït per Hitler a Berlín per no haver de firmar la rendició nazi al mateix compartiment en el qual el general Foch havia acceptat la derrota alemanya.
És cèlebre el viatge amb tren de Lenin des de l’estació de Zuric fins a Petrograd el març del 1917, després de 17 anys d’exili en plena guerra mundial. L’ Holocaust està associat a aquells tenebrosos trens de la mort que conduïen centenars de milers de jueus i gitanos als camps d’extermini.
Aquells viatges en la foscor de les nits fredes d’Europa, en dies de guerra, m’evoquen una reflexió de Tony Judt quan deia que la guerra degrada vencedors i vençuts. Els morts no són demòcrates ni autoritaris. Són les víctimes de la militarització de la política, de la maldat, del menyspreu a la vida per part de qui va començar un conflicte innecessari i inútil. Ha de quedar clar que qui ha atacat ha estat Rússia i no l’OTAN.
Lee también
