Clara Prats: “L’efecte de la mascareta a l’escola va ser marginal”

Entrevista

Física del grup  de biologia computacional Biocomse a la UPC

Clara Prats, finalista del premio Vanguardia de la Ciencia

Clara Prats, al campus de Castelldefels de la UPC

Xavi Jurio

Des que va esclatar la pandèmia de covid, els nens han estat un dels col·lectius a què s’han aplicat més restriccions durant més temps. Entre aquestes restriccions va destacar l’obligatorietat de portar mascareta a partir dels 6 anys tant a l’aula com al pati a les escoles. Clara Prats, física del grup de biologia computacional Biocomsc a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha liderat un equip multidisciplinari d’experts que ha avaluat si les mascaretes van ser realment una mesura efectiva per frenar els contagis als centres educatius.

L’estudi

Es va fer un seguiment de 600.000 nens d’entre 3 i 11 anys durant la tardor del 2021

Van ser efectives les mascaretes a les escoles?

Per tal de contestar aquesta pregunta vam seguir 600.000 menors d’entre 3 i 11 anys durant tres mesos, a la tardor del 2021, en plena onada de la variant delta. Els nens es distribuïen en 28.500 grups bombolla. Vam analitzar 13.404 casos índex i vam avaluar la transmissió del virus dins dels respectius grups bombolla. Hem vist que, en aquest context concret, l’obligatorietat de portar mascareta a les escoles no va generar una disminució significativa de la transmissió a les escoles.

Per què van voler avaluar si les mascaretes eren efectives?

Per dos motius. Per començar, perquè al principi de la pandèmia l’única manera de controlar la transmissió era amb mesures no farmacològiques, motiu pel qual es van començar a implantar restriccions sense saber de manera precisa quin en seria l’efecte. Es donava per fet que es reduirien els contagis, però no se sabia la quantificació d’aquest efecte. I cal pensar que són mesures que tenen un cost molt elevat en diferents àmbits, com en l’àmbit social i d’equitat. Era necessari validar-ne l’efectivitat a mesura que hi hagués dades per veure si compensava o no el cost que comportaven sobre determinats col·lectius.

I el segon motiu?

Els nens. Perquè les escoles poguessin mantenir-se obertes, a diferència d’altres països on es van mantenir tancades, es van aplicar als nens mesures molt intenses i prolongades.

Per què?

Perquè s’esperava que es comportessin com a supertransmissors, tal com passa amb la grip. Tot i això, en el cas de la covid, es va veure que no ho són, que encomanen, però no tant com els adults. I a més, quan s’infecten, en general corren menys riscos que els adults. Per això el nostre objectiu quan vam plantejar l’estudi va ser esbrinar quina efectivitat van tenir les mascaretes a les escoles.

Què van fer?

En aquell moment, a la tardor del 2021, el protocol establia que, quan hi havia un cas positiu en un grup bombolla, es feia un test a tots els alumnes entre 4 i 6 dies després de l’últim contacte. Vam aprofitar aquest protocol i ens vam centrar en centres escolars amb infantil i primària, i, en concret, vam analitzar el que passava a les aules de P5, on no era obligatori fer servir mascareta, i de primer de primària, on sí que ho era. Vam seguir els nens durant tot el trimestre i vam comparar la incidència, és a dir, els casos que es produïen, i la transmissió dins del grup. Per això, vam analitzar la taxa d’atac secundària, això és, quan entra un positiu, quin percentatge d’alumnes s’infecta, i l’ R, una persona de mitjana a quantes d’altres contagia.

Què van trobar?

Que no hi havia diferències significatives entre els dos grups: l’ R de P5 era de 0,93 i, la de 1r, de 0,90. Cal remarcar que no estàvem avaluant l’eficàcia de la mascareta com a tecnologia, sinó l’efectivitat del mandat que deia que a 1r de primària era obligatòria.

Aquests resultats permeten saber si la mascareta ha estat o no efectiva per prevenir contagis en altres àmbits, com ara el transport?

No, els nostres resultats no permeten deduir si la mascareta és efectiva en el transport públic o en un centre sanitari. De fet, el treball no qüestiona que la mascareta funcioni, sinó que posa en relleu que en un context escolar no va generar una disminució significativa de la transmissió dins de l’aula. Tot i així, són resultats que concorden amb dos assajos fets a Dinamarca i Bangla Desh, que obtenen resultats molt semblants en un entorn poblacional. L’efecte de la mascareta dins de l’aula va ser marginal.

Què va passar a la resta de cursos de primària?

Vam analitzar què passava de P3 a 6è i vam observar que, quan augmenta l’edat dels nens, s’incrementa la capacitat de transmissió o d’infectar-se. No podem saber si amb més edat s’infecten més o és que els companys transmeten més el virus, però l’efecte de l’edat està clar: l’ R de P3 era de 0,42 i, la de 6è, d’1,5.

En què estan treballant ara?

En el trasllat de tot el que hem après en termes de monitoratge de la covid i prevenció cap a altres malalties infeccioses, com ara la bronquiolitis, que cada temporada satura els hospitals pediàtrics. També estem recuperant estudis sobre tuberculosi i malària, i continuem amb la covid.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...