Sobre carros de foc i cavalls alats, les valquíries travessen el cel per recuperar cossos i armes dels guerrers caiguts. Els porten al Valhalla, allà on els morts han d’ajudar Odín en les batalles que decidiran el destí dels déus. Les cordes dels violins fabriquen una música neguitosa, obsessiva i esquinçada, mentre el metall de l’orquestra vibra amb estridència i ritme militars. ¿Qui no ha escoltat el preludi de l’acte tercer de Die Walküre de Richard Wagner?
Aquesta peça de Wagner, és sabut, agradava molt els nazis. L’associem sempre a mitologies de la guerra: anuncis agressius, videojocs violents, el bombardeig dels helicòpters a Apocalypse now . Potser per això, Ievgeny Prigojin, un amic de Putin, va batejar amb el cognom de Wagner el seu exèrcit mercenari, una de les moltes empreses que posseeix. L’altre dia, Enric Juliana, parlant del Marroc, recordava la presència al Sahel d’aquestes tropes de tecnologia moderníssima, però tan semblants a les hosts mercenàries medievals.
Els milicians de Wagner no solament guerregen a l’Àfrica i a Síria. Han estat potinejant al Donbass des del 2014. Armant i tutelant els grups separatistes. És cert que els americans van transgredir el pacte no escrit amb Gorbatxov: des de la caiguda del mur de Berlín, han anat avançant amb l’OTAN fins a la porta de Rússia. És cert que al Donbass hi havia sensibilitat prorrusa i disgust amb una Ucraïna nacionalment homogènia i prooccidental. Però també és ben cert que les dissonàncies en aquella zona van ser alimentades pels mercenaris de Wagner, que van gangrenar el conflicte fins a transformar-lo en guerra ètnica.
Pèssim dilema: o tercera guerra mundial o triomfa la llei de la selva
Acusades de crims de guerra i crims contra la humanitat, les milícies Wagner són conegudes per la seva ferocitat i per un misticisme neonazi. En els últims mesos, 40.000 presos comuns (molts d’ells assassins i violadors) han estat enrolats als seus batallons. N’han mort uns 30.000 a causa de les tàctiques suïcides imposades pels caps. Carn de presó convertida en carn de canó, sota l’amenaça de foc amic i amb l’incentiu de la llibertat personal i del botí de conquesta (inclosa la violació).
La setmana passada, mentre Zelenski pidolava ajut a Europa tot dient que en aquesta guerra hi ha en joc el valor de la llibertat, tan valorat a Occident, Putin publicava un article on ha concretat els objectius estratègics de Rússia: la Novorossija. Reivindica els drets històrics no ja sobre el Donbass, sinó sobre tota la franja ucraïnesa del mar Negre: de la Transnístria (a l’actual Moldàvia) i Odessa fins a Khàrkiv.
Lee tambiénL’okupa i l’assassina
Putin sosté que tota aquesta zona formava part de la Rússia zarista i que, inexplicablement, Lenin la va regalar a la república soviètica d’Ucraïna. La Nova Rússia faria inviable l’Estat ucraïnès, que perdria la sortida al mar.
L’opinió pública europea comença a donar símptomes de fatiga. L’opinió russa, més acostumada al sofriment, no sembla afectada. Mentre els seus presos moren matant, 150.000 joves s’entrenen per anar al front a la primavera. Al front ucraïnès, en canvi, els morts ja no tenen relleu. ¿Seran els nostres vells Leopard els que aturaran la Rússia que torna a somiar-se zarista? Els experts diuen que Odessa és una línia vermella que els americans han marcat a Putin. Però la defensaran amb els seus marines si Wagner i companyia l’ataquen?
Pèssim dilema: o estem davant del primer capítol de la Tercera Guerra Mundial, o s’acosta la victòria d’un nou ordre selvàtic que arriba amb carros de foc i música de Wagner.