No sé si mai compraria la biografia de Mario Vargas Llosa. No per manca de matèria, segurament seria de les més llargues, volcàniques, contradictòries i atapeïdes que hi pot haver. De fet, gairebé podríem preguntar-nos com, entre amors i política, activisme i opinions sobre tot, aquest home ha tingut temps per escriure, guanyar el Nobel i el premi Cervantes, presentar-se a la presidència del seu país, el Perú, ser nomenat marquès pel rei Joan Carles, a qui defensa aferrissadament, i acabar aquesta setmana ingressant com a membre a l’Académie Française, la màxima institució de les lletres gal·les.
Naturalment, el que faria interessant la biografia seria el que desperta més rebombori, sobretot pels que no han obert mai La ciudad y los perros o Conversación en la catedral : la relació de Vargas Llosa amb les dones.
En això també ha estat exagerat i volcànic. Des d’haver tingut com a parella, successivament, una tieta i una cosina, i arribar a les mans amb García Márquez, segons sembla per aquesta darrera, fins a acabar als peus d’Isabel Preysler. Una relació que va deixar tothom amb la boca oberta. Però era de veritat tan estrany i imprevisible?
No ser el més famós, admirat i seguit de la família ha impactat en l’ego de Vargas Llosa
Ara Vargas Llosa fa veure que tot va ser un error, utilitza la seva ploma per riure’s de la seva ex i la seva peculiar família (molt coneguda per explotar amb èxit les seves anades i vingudes) i diu que el seu no és eixe món, provocant la ira de la Preysler, convenientment abocada a l’ ¡Hola! Absurd.
Durant mesos ha gaudit de l’exposició i els focus i de ser el rei sol al costat d’una reina de categoria, elegant i treballadament atractiva. M’inclino a pensar que no ser precisament el més famós, admirat i seguit de la família on havia ingressat lluint la toga d’autor consagrat i els llorers dels reconeixements ha acabat impactant en el seu ego. Que podria tenir una mida aproximada a la importància de la seva obra literària.
Però el que fa de tot plegat un afer encantador és l’enorme proximitat dels cops de porta i enrabiades d’aquest sainet per a la tercera edat, amb rei emèrit com a figurant destacat, amb el despit de Shakira i les seves cançons de revenja contra Piqué. Ai, els artistes!