Sis camions de les Nacions Unides van creuar ahir per fi el pas de Bab al-Hawa des de Turquia cap a la província siriana d’ Idlib, regida per faccions gihadistes i milícies rebels . Ho va anunciar el secretari general de l’ONU, António Guterres. Tot i això, no es tractava dels materials que esperaven els rescatadors, sinó de l’ajuda que arriba de manera més o menys periòdica, i que estava retinguda perquè la carretera turca que condueix a Bab al-Hawa havia quedat afectada pel
sisme. “Estem decebuts; ens desesperem per un equipament que ens ajudi a salvar vides sota la runa”, deia un comunicat dels cascos blancs, que aquests dies han estat desenrunant pràcticament amb les mans.
El ministre turc d’ Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, va dir dimecres que treballa per l’obertura de dos passos més cap a Síria, i que es mantenen tancats per pressions de Rússia a favor del règim sirià. De la mateixa manera, l’ administració autònoma del nord de Síria, és a dir, el territori que els kurds anomenen Rojava, va intentar infructuosament portar ajuda a Afrin, una mica més al nord, zona ocupada per Turquia i milícies sirianes afins, on pel que sembla la ciutat de Jindires va quedar destruïda en un 80%.
La imposició de l’estat d’emergència durant tres mesos és vista com una repressió d’Erdogan
La politització de l’assistència està sent un problema afegit. O almenys aquest és el punt de vista clar dels kurds. Els de Rojava denuncien que les zones més afectades pel sisme són principalment les habitades per població kurda, i que aquesta
població està sent “invisibilitzada”. Cal afegir, de totes maneres, que al sud i el sud-est de Turquia –a Gaziantep, Diyarbakir, Kahramanmaras, just a l’epicentre– hi viuen mig milió de refugiats sirians.
Se sap poc de la situació real en ciutats com Malatya, Van, Adiyaman o Diyarbakir. Mitjans kurds de Turquia i l’ Iraq afirmaven que l’ajuda oficial no hi ha arribat.
A Diyarbakir, ciutat de 250.000 habitants i a uns 250 quilòmetres de l’epicentre del sisme, el canal Sky News afirmava dimarts a la nit de l’arribada de rescatadors de la República Txeca i els Països Baixos, mentre que totes les tasques les estaven duent a terme bombers i voluntaris sense equips especialitzats.
Lee tambiénRecerca desesperada després d’un terratrèmol que supera els 7.300 morts
El Partit Democràtic dels Pobles (HDP) kurd denuncia que no arriba l’ajuda oficial del servei d’emergències del Ministeri
de l’Interior però que, en canvi, el Govern “prova d’impedir l’ajuda social i solidària” per tenir el monopoli de l’assistència, segons la portaveu Ebru. És el mateix tipus de protesta que formula el partit socialdemòcrata CHP. Cal tenir en compte que al maig hi ha eleccions. Però en el cas de la formació kurda s’hi afegeix, a més a més, que sobre seu penja l’amenaça d’il·legalització pel Tribunal Constitucional sota l’acusació de donar suport al terrorisme. Fa un mes l’HDP va perdre la subvenció oficial.
L’imminent decret d’estat d’emergència a les deu províncies afectades pel terratrèmol durant tres mesos és vist clarament pels kurds com un intent d’aprofitar la catàstrofe per incrementar la repressió. El president Erdogan, en una visita ahir a Gaziantep, va justificar l’estat d’emergència com una mesura per prevenir saquejos i per frenar “els que proven d’abusar d’aquest procés amb finalitats polítiques”.