El Barça es va emportar el derbi del fred i acaricia el campionat d’hivern per la mínima, però el Girona cada vegada està més a prop de donar-li un ensurt. El conjunt blaugrana va guanyar 0-3 el 2017, va vèncer 0-2 el 2019 i aquesta vegada en va tenir prou amb un 0-1 amb molt de patiment. Encara sense Lewandowski i amb Dembélé lesionat de bon principi, el partit es va decidir a les porteries i en els encerts de les substitucions. L’equip que porta 14 jornades amb la porteria a zero va guanyar el conjunt a què tots els rivals li marquen com a mínim un gol. Gazzaniga no és Ter Stegen. El porter argentí va deixar una pilota morta a l’àrea i Pedri, relleu del francès, va fer gol per celebrar els seus 100 partits de blaugrana. Mentre que el porter alemany, que continua amb la seva gran ratxa, va ser inaccessible per als locals, sobretot per al suplent Iván Martín. Igual que al Metropolitano i contra el Getafe al Camp Nou, el líder s’abona al 0-1.
El futbol és capritxós, recargolat, de destí enrevessat. En el partit següent a la seva gran actuació contra la Reial Societat, a Dembélé li va sortir tot malament. Va començar perdent pilotes compromeses i va acabar lesionat a la cuixa esquerra. Després del nou, espectacular i gairebé perfecte Dembélé va tornar l’extrem dels vells temps. Corria el minut 22, i el francès es va llançar la pilota llarga per superar Arnau i en la correguda va notar una punxada.
El líder es quedava aviat sense el seu jugador més desequilibrant en una tarda en què Lewandowski, el seu pichichi, continuava sancionat (últim partit), com Ferran Torres. Amb Memphis Depay venut a l’ Atlètic, l’únic davanter de la banqueta era el juvenil Alarcón. Així d’embolicat pot ser el present.
Xavi va optar per donar continuïtat a la idea dels quatre migcampistes dels partits grans amb l’entrada de Pedri. El Barcelona va aconseguir instal·lar-se en camp contrari gràcies a la pressió alta. Bernardo, Juanpe i Oriol Romeu no són els més indicats per treure la pilota jugada des del darrere, i els visitants se’n van voler aprofitar.
El Barça va perdre el control a favor del Girona després del gol, un defecte que es repeteix
Tot i això, els blaugrana van estar espessos a la primera part, amb poques idees i moltes dificultats en la creació. Raphinha, tantes vegades enfadat perquè creu que mereix més minuts, no va aparèixer. El Barça només creava perill en les recuperacions. Ansu Fati va estar més còmode provocant errors que finalitzant, més participatiu que efectiu. El del planter va robar la cartera al porter Gazzaniga però Dembélé, abans de lesionar-se, no va saber aprofitar-ho. En una altra recuperació el xut del 10 se’n va anar amunt, poc fi en els xuts i els controls.
Mentre que al Barça se’l notava tens, el Girona es mostrava descarat quan podia sortir. Riquelme intentava un túnel a Frenkie de Jong i Taty Castellanos s’inventava una rematada de xilena.
A la mitja part Xavi va intervenir per donar més profunditat a la banda esquerra, la que s’havia quedat òrfena de Dembélé. Balde descansava i havia elegit com a titular Marcos Alonso, acabat de renovar, però no va demostrar gaire pólvora ofensiva. Això va canviar amb l’entrada de Jordi Alba, una reestructuració que va acabar sent transcendental.
El Barça va apujar una marxa, volent entrar molt més per les bandes, i el Girona ho va notar. Raphinha, De Jong i Alba van fer diverses centrades laterals. Per primera vegada es va veure l’equip de Míchel just. I el pas endavant barcelonista va tenir premi en l’enèsima bona pressió.
Gazzaniga va fallar en la centrada del 0-1, mentre que Ter Stegen ja suma 14 jornades amb la porteria a zero
El Barça va robar la pilota a la banda dreta amb De Jong i la va moure rapidíssima fins a l’esquerra, on Ansu Fati va afavorir la incursió d’ Alba. El lateral va fer una centrada incisiva per baix, Gazzaniga va tocar la pilota però no se la va quedar i la pilota sense amo la va pescar Pedri en un gol molt semblant al de la final de la Supercopa i al del Getafe.
Però el Barça, que havia rebut molt bé els canvis, hi va tornar. Una vegada més va cedir terreny, la iniciativa i la pilota i va encomanar-se a Ter Stegen, cosa que sempre dona resultat. Montilivi es va envalentir amb els canvis de Míchel. Però curiosament els relleus que van entrar de refresc no van materialitzar les ocasions. Van tenir el gol Toni Villa (el primer que va obligar a parar l’alemany), Iván Martín (va fallar estrepitosament a l’àrea petita), Stuani (no va arribar-hi per poc de cap) i fins i tot Valery (en una falta mal defensada pel Barça), i cap d’ells va encertar. El Barcelona s’aferra als 0-1 per ser líder: un campió d’hivern virtual per la mínima.