Hem de retenir a la memòria la imatge que ens va llegar Carlo Collodi, autor de Les aventures de Pinotxo, que va fer la seva marioneta/home, gràcies a la perícia tècnica de Geppetto, amb aquestes paraules: “–Grans ulls de fusta, per què em mireu? / Ningú va respondre./ Aleshores, després dels ulls, li va fer el nas; però el nas, un cop fet va començar a créixer i créixer que creixeràs, i en pocs minuts va passar a ser un nas interminable”.
Pinotxo va néixer amb el nas llarg abans de poder començar a mentir. Una de les veritats que revela Collodi és que, des que naixem, estem condemnats a veure créixer el nas que la natura ens ha adjudicat en convertir la mentida en un dels trets que conformen la innocència, la por, la compassió o el benefici. L’interès d’artistes com Gérard Garouste, Guillermo del Toro o Alejandro Jodorowsky al voltant de la figura de Pinotxo, la marioneta que es mou sense cordes, se centra a destacar un aspecte clau de la condició humana: som fills de la veritat i de la mentida.
L’any que iniciem, amb eleccions municipals, autonòmiques i generals, permetrà constatar fins a quin punt el populisme, amb les seves mentides utilitzades com a eina per a la manipulació, s’estén per tota la política. Ens trobem en un moment polític, tant a Europa com als Estats Units d’Amèrica, en què es combaten les mentides del populisme, no amb la veritat, sinó amb mitges veritats i altres mentides. Els discursos mentiders s’imposen als veraços, potser perquè, com indica la filòsofa Hannah Arendt, la mentida acceptada en la diplomàcia o raó d’estat ha arribat a la política que es fa dia a dia. Arendt declara que la mentida política moderna ja no té límits, que ja és incontrolable.
Ara que iniciem una campanya electoral perpètua seria oportú evitar els excessos de confiança de la política tradicional basats a pensar que els ciutadans tindran la paciència de dedicar-se a distingir les mentides bones que combaten les dolentes. Recordem que a Pinotxo, amb la tercera mentida que li va dir a la fada bona, “el nas se li va allargar de manera tan extraordinària que ja no es podia capgirar de cap manera”.