A Déu poso per testimoni que mai més no tornaré a omplir canelons!”. La figura de la Charo es va retallar sobre un cel d’armaris de cuina, fregidores i cullerots mentre ella, la Charo, l’heroïna del nostre Nadal, la nit de Cap d’Any i altres festes de guardar, deixava caure la mirada i la trituradora sobre les restes de pollastre i carn d’ollai els quadradets de pasta amb un gall dindi en relleu i decidia que aquella nit i els àpats següents seria diferent. Es demanaria un Glovo.
La campanya de Nadal s’inicia almenys un mes abans, com sabem pels anuncis de perfums. La Charo també ho sap i a la campanya televisiva d’ Igualtat va fent fins que el compte enrere desemboca en el K-drama de cada any, és a dir, les festes, però al ministeri no van llançar la campanya fins un dia abans.
Posats a demostrar que el pes de les celebracions culinàries recau en les dones de la família, una cosa que és certa i d’altra banda també passa en les festes de la resta de tradicions/religions del nostre país i que esperem que arribat el moment també els hi recordin, diem que haurien d’haver començat abans, com qui obre les finestres d’un calendari d’advent: Pep, és 1 de desembre, has de fer la llista de convidats. Pep, és 2 de desembre. Sí, la teva cunyada també.
Com un calendari d’advent, els Peps haurien de tenir una comesa diària
Com que no tinc robot de cuina ignoro quants han de funcionar a tot gas per cuinar la galleda en la qual la meva mare bullia l’escudella. Possiblement no en són tants, perquè amb les famílies protonals resulta difícil trobar qui ocupi les cadires, aviat no hi haurà prou cunyats, i una altra tradició que s’haurà perdut. La Charo, com els anuncis de brou, et vol ajudar perquè no se t’acabin entravessant les crestes com a l’ Encarna en aquella gloriosa Nit de Cap d’Any de Martes y Trece. No, la carn, que la piquin ells.
Encara que, sent malvada, aquest anunci em recorda altres paraules benintencionades, les de l’aleshores vicepresidenta Carmen Calvo dient, en plena pujada de la llum, que l’important és qui planxa a casa. L’important és, també, el preu dels llagostins.
Així que per poder gaudir tots, la nostra família va acabar demanant menjar a domicili. Que sempre hi ha una Charo o un Pep.