Un gest esdevingut pot convertir-se en un lloc on tornar. Pot ser un espai en què respirar i prendre forces i recuperar l’alè o les il·lusions. Un gest ja passat pot ser molt més que un moviment, un record, una anècdota. El gest que algú ens ha dedicat –fins i tot o encara més quan aquest algú ha estat una persona desconeguda– pot convertir-se en un ganxo que ens uneix a la vida i que ens recorda que la humanitat és no només capaç de la destrucció i l’avarícia i el poder sinó també l’origen i el dipòsit de l’empatia, de la generositat, de la creació i la sorpresa i la meravella.
I tot això perquè l’altre dia estava jo traslladant-me en avió d’un lloc a un altre, a la nit, en un llarg vol, i utilitzava la mascareta alhora com a antifaç perquè es fes la foscor i m’atrapés el son, i estava feta un nus amb la manta amb què procurava tapar-me la part del cos que quedava exposada al fred. Quan per fi aconseguia cobrir un costat, es destapava l’altre. Feia estona que ho intentava. I de sobte unes mans alienes i sortides del no-res es van fer càrrec de la meva necessitat, i la propietària d’aquelles mans va prendre’s la molèstia de tapar-me i jo no vaig saber ni sabré qui era però vaig murmurar un commogut agraïment amb un somriure que ningú, tampoc ella, no podia veure. Vaig dir: “No sé qui ets, però moltíssimes gràcies”. I una de les seves mans es va recolzar en la meva espatlla i la va pressionar amb dolçor a tall de tota resposta.
Tot seguit em vaig adormir una bona estona, després de recordar com cada nit la meva mare ficava de tal manera els llençols i mantes entre el matalàs i el somier –com a mi m’agradava–, que quedava el llit tan pla que gairebé semblava que jo no hi era. I rèiem. I jugàvem. I de vegades em movia aposta perquè tornés a fer-ho.
Fa gairebé un parell de mesos d’aquell vol a què em refereixo, però la veritat és que en més d’un moment he dut fins allà la memòria, a aquell gest que potser qui el va fer no recorda, com si tornés a un espai segur, a un lloc de confiança, a una terra feliç en què totes les persones estem fora de perill. Gratitud i alegria.