Loading...

Un crani que es paga amb 15 anys de presó

Tribunals

L’autora del crim de Castro Urdiales va guardar el cap de la seva parella per certificar-ne la mort i cobrar l’herència

Carmen Merinoen una de les sessions del judici celebrat a l’AudiènciadeCantàbria

Pedro Puente Hoyos / EFE

Per què Carmen Merino va guardar el cap de la seva parella després de matar-lo i esquarterar-ne el cadàver? La resposta pot llegir-se entre línies a la sentència, feta pública ahir per l’ Audiència de Cantàbria, en què es condemna aquesta dona a 15 anys de presó pel conegut com el crim del crani de Castro Urdiales.

Aquest cap va ser la peça clau per dictar la condemna, i la sentència assenyala –hi quedaria retratada la fredor i ment calculadora d’aquesta dona– que Merino va decidir quedar-se el crani de Jesús Mari Baranda després de desfer-se de la resta del cadàver (no es va trobar mai) per deixar-lo, setmanes després del crim, en algun lloc “fàcilment localitzable” i poder certificar així la mort de la seva parella. Què aconseguia amb aquesta estratègia? Obtenir immediatament tots els béns de Baranda, un jubilat basc amb qui mantenia una relació sentimental (tots dos residien junts a Castro Urdiales) i que un any abans de morir –aquesta hauria estat la seva sentència de mort– va nomenar Carmen Merino la seva hereva universal.

Carmen Merino va fer cerques a Google preguntant “com es pot desencallar una motoserra?”

Si apareixia el cap, diu la sentència, aquesta dona s’assegurava que no hauria d’esperar els deu anys de termini que la llei estableix per declarar la mort d’una persona desapareguda.

Tot sembla molt enrevessat, però si alguna cosa va quedar clara en aquest procés és que la capacitat de Carmen Merino per manipular, fabular o inventar no sembla tenir límits. I la seva conducta o ambicions encaixen, així mateix, amb el declarat per persones que la van conèixer quan va viure a Cadis amb la seva anterior parella. “Sempre ha estat una dona molt interessada”, coincideix l’entorn més proper de la dona. Quan les coses van començar a torçar-se per precarietats econòmiques amb el seu primer marit –fruit d’aquesta relació van néixer dos fills– va trencar la relació.

Després de la ruptura va conèixer Jesús Mari Baranda –jubilat de la banca (67 anys) i propietari de la casa de Castro Urdiales– i se’n va anar a viure amb ell. Tot semblava que anava bé fins al febrer del 2019, quan Baranda va desaparèixer. La família i amics de l’home es van preocupar i van començar a trucar i preguntar a Merino per aquesta absència. La dona va mantenir la calma durant les primeres setmanes, i els contestava que en Jesús Mari se n’havia anat de vacances amb uns amics.

La dona –un altre indicador de la seva fredor– va continuar fent la seva vida com si no hagués passat res (es creu que va matar Baranda quan l’home va deixar de donar senyals de vida) i assistia a reunions amb veïns i a les classes de sevillanes a Castro Urdiales sense mostrar cap mena de preocupació.

Aquesta sang freda després d’esquarterar un cadàver –com considera provat la sentència– va desconcertar els investigadors quan van començar a plantejar-se la possibilitat que la sobtada absència d’en Jesús Mari no era una desaparició voluntària.

Quan Carmen Merino va intuir que s’estava estrenyent el setge contra ella perquè se sospitava que en Jesús Mari no estava de vacances, va trucar a una de les seves amigues per anunciar-li que li havia de portar una caixa. Es va presentar al domicili i va dir a la veïna que el paquet contenia joguines sexuals que havia tret de casa seva per no passar vergonya si al final la casa era registrada per agents.

Setmanes després, aquesta amiga va obrir la caixa i hi va descobrir, embolicat en fulls de diari, el cap d’en Jesús Mari. Carmen Merino va ser arrestada. Aquest crani li va costar 15 anys de presó. Si no hagués aparegut, com ha passat amb la resta del cos, aquesta història podria haver tingut un altre final. Quan es va veure acorralada per aquesta contundent prova, Merino va assegurar al judici que el cap no era a la caixa lliurada a la seva veïna. Ningú no la va creure. A més, va cometre altres errors importants. Després que desaparegués Baranda va comprar una serra mecànica i al seu ordinador hi van quedar registrades recerques com: “Quant triga un cadàver a descompondre’s? Si el meu marit desapareix, continuo cobrant la pensió? Com desencallar una motoserra?