Ara fa cinc anys, els colpistes oficials del regne eren els independentistes i això ocupava la (in)acció del govern Rajoy, així com manta titulars, tertúlies i l’interès de les grans audiències. Un lustre després, els mitjans ja gairebé no toquen el “tema català” (ni “problema”, el veuen) perquè els desploma les audiències. I, coses de la vida, els qui ara sí que conspiren de debò contra la Constitució espanyola són alguns d’aquells que durant el procés passaven per ser-ne els màxims defensors, en la política i en la judicatura. Se’n parla poc, d’això.
Als Estats Units, Donald Trump demostra la seva condició antisistema amb missatges a la seva xarxa social particular on proposa rescindir la Constitució per revocar el resultat de les eleccions i tornar-lo a la Casa Blanca. És més kamikaze i va més de cara.
La grolleria antisistema del PP té el mateix nivell de toxicitat que Trump
A Espanya, en canvi, la dreta més reaccionària conspira precisament perquè no canviï res. Des de fa anys, perquè no es toqui ni una coma d’un text que ja li serveix i, ara, també perquè els interpretadors d’aquesta norma continuïn sent els seus elegits, una veritable “casta” judicial que es creu intocable i que la major part del temps així ho sembla.
Ahir, el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco), un òrgan del Consell d’Europa, va lamentar que encara no s’hagin renovat els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va instar les institucions espanyoles a desbloquejar una situació que qualifica de crítica perquè es manté des de fa quatre anys.
Tribunal Constitucional
En el passat, el Greco ja havia recomanat a Espanya que avalués el marc legislatiu pel qual es regeix l’òrgan i els efectes sobre la independència judicial. Però per al mainstream politicomediaticojudicial es veu que això són coses pròpies de la llegenda negra espanyola. Així que ni cas, una vegada més.
Tot i que, per a negra, la taca que està provocant el PP a l’entramat institucional espanyol. Ells, els fins fa quatre dies (o cinc anys) teòrics ariets del constitucionalisme. Perquè amb aquesta teòrica defensa de la Constitució a ultrança s’omplien la boca els populars, i també els socialistes i Ciutadans.
Ara, l’anomenat “sector conservador” del TC, que tothom entén com a “sector PP”, bloqueja l’entrada dels dos magistrats nomenats pel Govern central perquè així el PP mantingui la majoria en aquest tribunal. Grolleria antisistema cañí , amb estil propi respecte del que en altres latituds perpetren els Trump de torn, però amb el mateix nivell de toxicitat antidemocràtica de fons.
¿Pedro Sánchez podria haver elegit altres noms entre els molts que tenen els socialistes en òrbita per proposar dos nous membres del TC? Sens dubte. Però aquí li va sortir la vena marxista (de Groucho): “I dos ous durs!”. Perquè té raó que qui està atemptant més contra l’ordre constitucional és ara el PP. Això sí, entre tots la van matar i ella sola es va morir? No, ara (i diria que fa cinc anys) els qui més ataquen la Constitució espanyola són els qui més han fanfarronejat de defensar-la.