Alemanya és Alemanya i la porta és verda

QUEDAT ESPECIAL

Alemanya és Alemanya i la porta és verda

Si hi ha una cosa sobrenatural en aquest Mundial són els articles de Mariano Rajoy. La seva capacitat literària és com si Mocedades actués en el Primavera Sound. El dia que va publicar el seu primer article, després del 7-0 d’ Espanya contra Costa Rica, vaig pensar que allà dins s’amagava algun missatge encriptat. Primer, en el moment que va apreciar que “Costa Rica és Costa Rica” afegint d’una manera estremidora que “ l’ Aràbia Saudita i el Japó eren l’ Aràbia Saudita i el Japó i van ser capaços de guanyar l’Argentina i Alemanya”. Rajoy manté aquella tendència que bascula entre la beneiteria i la benaventurança mentre llegint els seus textos et rebota una nostàlgia ensucrada que és una pèrdua de temps perquè cal recordar que el personatge va ser president del govern d’ Espanya.

L’últim article, després de la derrota contra el Japó, va finalitzar amb un dels moments més brillants de la història de la literatura esportiva que no es recorda des d’ Eduardo Galeano: “No es dediquin a fer passades dins de la seva àrea, el millor lloc per situar la pilota és al camp de l’altre, perquè així no et poden fer mai cap gol. Visca Espanya”. Amb aquest apoteòsic final cal esperar la càrrega fàl·lica que se sobreentén apareixerà en el seu pròxim text si la selecció espanyola elimina el Marroc.

Truco a Artur Mas i li pregunto si aquestes opinions li semblen normals: “En aquests textos Rajoy fa de Rajoy... I això comporta frases curtes, un text trufat de relatives obvietats i marinat amb expressions ràpides d’entendre”.

Els comentaris de Rajoy són meravellosos, meravellosos si no els llegís ningú, esclar, però passa tot el contrari. Capgiren el marcador. Els seus articles són emesos a la televisió de Poltergeist que ens obliguen a acostar-nos a la llum, Caroline.

Li envio un missatge a Sergi Pàmies. És greu, doctor? –li pregunto. Diagnòstic del mestre: “Rajoy eleva el concepte perogrullada (obvietat) i la paròdia a la condició de gènere periodístic gràcies al fet que el rigor selectiu s’ha estovat”.

Josep Pla va explicar a Salvador Pàniker durant una entrevista el 1965 que “el geni de totes les llengües llatines consisteix a posar un article, un substantiu, un verb i un predicat; la millor frase que s’ha fet en la nostra llengua és ‘“La porta és verda”’.

Potser tot és un truc, com feia amb la seva gestió política i es recreava amb la brossa de verbs ridículs .... perquè “ Alemanya és Alemanya” i “un got és un got” i “un plat és un plat” i “és l’alcalde el que elegeix l’alcalde i és l’alcalde el qui vulguin que sigui els veïns l’alcalde”. Són textos de poeta a punt del suïcidi però que, en canvi, Mariano Rajoy els recita com si fos un geni esbojarrat.

“És el sentit comú que pregona convertit en l’exaltació de l’obvietat. És l’ Espanya va bé’ d’Aznar en versió rajoyesca” –explica la subdirectora de La Vanguardia , Lola García. I és que Mariano Rajoy és un home programat per no semblar responsable de res i amb l’aparença d’un infinit menyspreu “sense oblidar –com diu l’editor Ernest Folch – que Rajoy va ser el primer responsable a la Moncloa de l’1 d’octubre; poca broma”. Rajoy emergeix de si mateix i es fa columnista esportiu via whatsapp al digital El debate . I mentrestant, segueixen les rialles o les ovacions dels espectadors quan llegeixen estranyats frases de Mariano: “Cal ser optimista, perquè ser qualsevol altra cosa no serveix absolutament per a res”. Final de la citació.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...