Després de l’aprovació dels pressupostos generals de l’ Estat de l’any vinent, el Partit Socialista sembla orientat a reafirmar la seva autoritat al si del Govern central, com a primera força de la coalició que dirigeix Espanya des del gener del 2020. La llum verda als comptes del 2023 significa estabilitat. Pedro Sánchez té garantits els últims dotze mesos de la legislatura i ara vol deixar-ho clar als seus socis de coalició i als socis parlamentaris.
Immediatament després de l’aprovació dels pressupostos, el PSOE ha deixat en l’aire l’aprovació de l’anomenada llei trans (llei per a la igualtat efectiva de les persones trans), ha retardat l’aprovació de la llei de les Famílies, manté alentida la llei de Protecció Animal, té al congelador la llei d’ Habitatge i continua negociant la reforma de la llei de Seguretat, més coneguda com a llei mordassa . La major part d’aquestes iniciatives legislatives corresponen al Ministeri de Drets Socials, que té com a titular Ione Belarra, actual secretària general de Podem. La llei de Seguretat és competència del Ministeri de l’Interior, però la seva modificació és una de les banderes d’ Unides Podem.
Sánchez vol guanyar-se l’elector moderat que un dia va pensar a votar PP
Què passa? El PSOE sembla decidit a marcar el ritme dels dotze mesos que queden de legislatura amb una agenda més d’acord amb els seus interessos electorals, que passen per subratllar la centralitat social i la capacitat d’atreure votants més propers al 5 en l’escala ideològica de 0 a 10. Una de les prioritats del Partit és reabsorbir els votants del nivell 5, que els últims mesos semblaven atrets pel nou lideratge d’Alberto Núñez Feijóo al Partit Popular. Abans de l’estiu passat es considerava que uns 600.000 antics votants del PSOE podien estar migrant cap al PP. Aquesta transferència s’ha reduït de manera significativa
als últims sondejos, a causa de dos factors: més vigor
del Govern espanyol en la gestió dels efectes econòmics de la guerra d’ Ucraïna i l’error de Núñez Feijóo decidint fer marxa enrere en el pacte d’Estat per a la reforma del Consell General del Poder Judicial. El líder dels populars no sembla del tot conscient de l’ error que va cometre a finals del mes d’octubre passat: un aspirant a la presidència del govern d’ Espanya no es pot mostrar dubitatiu en els moments importants i no pot semblar condicionat per opinions externes. Als votants del nivell 5 no els agrada que la política la dictin mitjans de comunicació situats en el 7/8 cap amunt (sent 0 l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta).
Sánchez esgrimeix estabilitat i agenda social davant l’ofensiva de la dreta
Una vegada aprovats els pressupostos generals de l’Estat i un cop estabilitzada la legislatura, Sánchez busca atreure el nivell 5 amb el seu protagonisme reconegut en la política europea, amb una relativa millora de la situació econòmica – a hores d’ara Espanya és el país de la Unió Europea amb menys taxa d’inflació– i amb la voluntat de no obrir debats socials que puguin situar l’esquerra en minoria. La llei trans és una llei per a l’inici d’una legislatura. Necessita ser ben explicada i ben metabolitzada per la societat. No és una llei per als últims dotze mesos de mandat si causa una forta divisió en el moviment feminista, com és el cas. El PSOE no sembla molt disposat a lliurar munició a l’extrema dreta perquè aquesta propagui que els menors podran canviar de sexe sense el consentiment patern. El Govern espanyol ha de decidir si aquest ha de ser el tema de conversa a les sobretaules familiars de les pròximes festes de Nadal. Sánchez sembla decidit a evitar-ho, cosa que no vol dir que hagi de trencar la coalició amb Unides Podem. S’estan reajustant els marcs narratius de l’últim any de legislatura, i UP té una decisió pendent: sumar o no sumar.