A la Rambla de Barcelona, de les quinze parades de flors que hi ha, només set estan en funcionament. Com escriuria Rajoy, això vol dir que n’hi ha vuit de tancades. Probablement per sempre, perquè ningú no en pren el relleu. Davant d’aquest panorama galdós, el regidor Jordi Rabassa planteja convertir-ne una en un urinari públic. L’entitat Amics de la Rambla no hi està d’acord: per por que l’urinari s’utilitzi de manera incívica.
El regidor Rabassa planteja convertir en urinari una parada de flors
Però més incívic és que la gent pixi pel carrer, pels racons, com fa ara. Convertir aquestes difuntes floristeries en urinaris em sembla bona idea, i no ho dic irònicament. A Barcelona –i no sols a la Rambla– falten urinaris. No hi ha vespasianes com les que trobaven els nostres avis quan sortien a passejar i la pròstata donava l’alarma. “Han canviat els hàbits de consum”, diu en Rabassa.
Parades de flors, quioscos de premsa, cabines telefòniques... Estructures d’un món en evolució, per dir-ho suaument. Ja hi ha quioscos on, a més de premsa, t’ofereixen cafès, sucs, snacks i caixers automàtics, perquè hi ha zones de la ciutat on, per trobar un caixer on treure diners, has de trescar més que a la Jean Bouin. Arreu del món, quan les cabines telefòniques van deixar de funcionar, molts lletraferits van decidir que serien ideals per convertir-les en llocs d’intercanvi de llibres. Unes quantes lleixes i qui es vol desfer d’un l’hi deixa i se n’emporta un altre, si ho desitja. Però han estat un fracàs. Quan la gent buida prestatges per alliberar espai per a les diverses Alexes que té, els deixa al carrer, dalt dels contenidors o directament dins. El comú de la gent ja no vol llibres. Creuen que, si mai n’han de necessitar un, el trobaran a internet, però arriba el dia i no el saben trobar. O sigui que no us passi pel cap convertir les parades de flors en bibliotequetes d’intercanvi de llibres, que us conec. Millor mingitoris, com proposa en Rabassa.