Santa Eulalia (passeig de Gràcia, 93) és un dels establiments de referència de Barcelona. Franquejar les seves portes és trobar les marques de moda internacionals més capdavanteres del sector del luxe, però també és descobrir la història de l’alta costura d’ Espanya.
Des d’avui i fins al 22 de gener del 2023, el Palau Robert acull l’exposició Santa Eulalia, 180 anys de moda . “Gairebé un miracle en els temps que corren, que celebrarem l’any que ve”, assegura Lluís Sans, actual propietari de la botiga. La mostra ocupa tres sales, en què s’exposen una quarantena de vestits i barrets femenins des dels anys trenta fins als noranta. Santa Eulalia va ser membre fundador de la Cooperativa de l’Alta Costura i un referent del món de la moda amb Pedro Rodríguez, Asunción Bastida, Manuel Pertegaz i El Dique Flotante. Eren coneguts amb el sobrenom d’ Els cinc grans de la costura espanyola , juntament amb el mestre Cristóbal Balenciaga.
Va néixer com a botiga de teixits i a mitjans del segle XX tenia 750 cosidores que cosien vestits a mida
“El 1926, Santa Eulalia, que va néixer com a botiga de teixits, va ser pionera en l’organització de desfilades d’alta costura –explica Lluís Sans, quarta generació de la família propietària–. Durant 50 anys Barcelona va ser l’epicentre de la moda a Espanya i una de les referències a Europa”. Durant aquella època van arribar a treballar fins a 750 cosidores als tallers i tot i que les clientes eren principalment de Barcelona, també en venien de la resta d’ Espanya, d’Europa, fins i tot dels Estats Units. “Hi havia èpoques frenètiques, com quan començava la temporada del Liceu o a la primavera, perquè hi havia casaments i posades de llarg”, comenta Sans.
En cada temporada se celebraven dues desfilades, una per a les clientes i una altra per a les modistes. “Venien de tot Espanya a comprar els nostres teixits i patrons per a les seves pròpies clientes. Amancio Ortega, el fundador d’Inditex, em va dir un dia que de petit havia vingut a Santa Eulalia amb la seva mare, que era modista a Galícia”.
Els vestits que formen la mostra són de dia, de còctel, de nit, de casament i de posada de llarg. Han estat cedits per la Fundació Antoni de Montpalau, el Museu del Disseny de Barcelona, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, el Museu del Vestit de Madrid i el mateix Arxiu de Santa Eulalia. “Els nostres fons s’han creat amb els dissenys que llavors vam confeccionar a mida per a les clientes i que anys més tard elles mateixes o els seus hereus ens han cedit per preservar-ne el llegat, perquè saben el valor que tenen i no volen que acabin en un contenidor”, va explicar Sans en la presentació.
Santa Eulalia deu el seu nom a la patrona de Barcelona
Josep Taberner va obrir una botiga amb el seu cognom a la Rambla, al portal on, segons la tradició, va ser martiritzada la santa. Per això els veïns solien anomenar l’establiment Santa Eulalia.
Al cap de poc temps hi va entrar com a soci un avantpassat de Lluís Sans, però va ser el seu besavi, Pere Formosa, qui va comprar la part dels Taberner, es va quedar amb la totalitat del negoci i va impulsar l’alta costura. El 1941 Santa Eulalia es va traslladar al passeig de Gràcia, però al número 60. “La inauguració es va haver d’endarrerir perquè va coincidir amb la mort del rei Alfons XIII i Espanya va decretar tres dies de dol oficial”. explica.
Santa Eulalia s’ha anat adaptant als temps. El 1962, juntament amb l’alta costura, va introduir el pret-à-porter i als noranta es va transformar en una botiga multimarca. “ Busquem marques i dissenyadors internacionals que puguin aportar una cosa significativa a la moda, perquè en un món globalitzat com l’actual, tenir una botiga multimarca amb veu pròpia és tot un èxit”.
Després de la pandèmia, Santa Eulalia ha intensificat el comerç en línia, “tot i que la venda més forta encara es fa a la botiga”, i
ha tornat a les desfilades per a les seves clientes al mateix establiment.