La classe reina del motociclisme té un nou rei: Pecco Bagnaia. Torinès de 25 anys, en la quarta temporada a MotoGP, el pilot de Ducati va culminar en l’última cursa de l’any la remuntada més bèstia de la història per proclamar-se campió, el primer italià que es corona des de Valentino Rossi el 2009: Pecco va retallar la barbaritat de 91 punts en vuit curses a Fabio Quartararo, que no va poder obrar el miracle en l’última cita de Xest.
“És increïble... Veient des d’on vaig començar a recuperar-me, des que estava a 91 punts (del líder), és increïble... El meu equip ha fet una grandíssima feina. Estic molt emocionat”, deia un Bagnaia visiblement tocat per la tensió acumulada dels últims tres mesos de vertigen, d’escalada sorprenent mai vista abans a la classe reina, que parla de la seva tenacitat, però també de la desfeta de Quartararo, abandonat a la seva sort per Yamaha, i de la feina col·lectiva de l’exèrcit de Ducati, tots per a un, per recuperar la corona 15 anys després de l’èxit de Casey Stoner (2007).
El Mundial 2022 de MotoGP passarà a la història com el de la remuntada colossal de Bagnaia: després d’un començament de temporada pèssim (tenia un punt en les dues primeres curses), a mitjan temporada, després del quart zero de l’any a Sachsenring (10a cursade les 20), l’italià estava pràcticament desnonat, a 91 punts d’un Quartararo sòlid, llançat a buscar el títol. “Ara per ara no soc gaire positiu. Serà gairebé impossible, però ho intentarem”, deia l’italià, que va tocar fons.
Des que es va instaurar sistema de punts actual, ningú no havia retallat tant per regnar: 91 punts en 8 curses
“Des d’ Alemanya vaig començar a entendre per què anava ràpid però queia tant, amb el meu entorn ho vam analitzar i ho vam capgirar”, explicava a DAZN TV. Va fer creu i ratlla, es va aferrar al manillar de la Ducati, va minimitzar els errors i va començar a guanyar. Va enllaçar quatre triomfs seguits – Assen, Silverstone, Àustria i Misano– i, paral·lelament, el Diablo va començar a defallir després de sumar només 39 punts de 100. El desavantatge es reduïa de 91 a 30. I després a 10, a l’ Aragó, i a 2, a Tailàndia... i líder a Austràlia: 91 punts en 8 curses.
Ningú no havia remuntat tant terreny a la classe reina des que es va introduir el sistema de punts actual el 1993. Fins ara, Joan Mir havia recuperat 48 punts el 2020, també a Quartararo; i Marc Márquez en va recuperar 37 a Viñales el 2017 i 30 a Pedrosa el 2013. Però això de Pecco ha estat d’un altre planeta.
Amb un Quartararo molt tocat moralment des que va caure a l’ Aragó –on confessava a aquest diari que se sentia tot sol lluitant contra tanta Ducati, sense ajuda de les Yamaha–, Bagnaia ja ho tenia tot de cara per proclamar-se campió a Xest. Arribava amb 23 punts de renda sobre el Diable , i en tenia suficient amb acabar 14è, sumar dos punts més, en el cas –remot– que el francès guanyés. No va passar. El triomf va ser merescudament per a Álex Rins, que va prendre el liderat des de la sortida.
Quartararo, sense miracle, admet que la Ducati era “la millor moto”, però “Pecco era el millor de Ducati”
Durant la cursa, agitada a l’inici, Quartararo no va tenir mai cap opció de miracle. No va passar del quart lloc, obstruït per Rins i les Ducati de Martín i Miller, i va acabar dignament en quarta posició.
“Hem de ser senyors de cap a cap. Felicitats a Pecco, perquè en la segona part del campionat ha estat molt fort, sabíem que la Ducati anava molt ràpida, que era la millor moto, però ell ha estat sempre el millor de Ducati”, admetia el francès, a qui la plata no el consolava. “Acabar segon no està malament, però no és el que vull. Vam cometre molts errors, vam començar l’any d’una manera una mica estranya [sense velocitat punta a la Yamaha], i això em motiva més per treballar aquest hivern al màxim”, s’animava el Diable .
Xest va portar comiats. A més del triomfal de Rins i de Mir de Suzuki –se’n va per motius econòmics després de vuit anys–, Pol Espargaró i Àlex Márquez van dir adeu a Honda amb caigudes; Aleix Espargaró es va quedar sense el bronze per una altra avaria de l’ Aprilila; i Marc Márquez, a terra a la 10a volta, sense el desitjat podi en la seva tornada.