L’última vegada que el Girona es va presentar al Santiago Bernabeu va guanyar 1-2. Va ser el 17 de febrer del 2019, amb Eusebio Sacristán a la banqueta. D’aquell equip només en repetiran dos futbolistes, al quadre gironí, perquè Juanpe és baixa i Bernardo llavors estava lesionat. Un dels supervivents és Stuani, autor del primer gol visitant. L’altre és Aleix Garcia, que va entrar al descans amb el Madrid guanyant i amb la seva presència va ajudar que el Girona aconseguís el control i remuntés.
El migcampista, que tenia 21 anys i ara ja en té 25, serà titular aquesta vegada si Míchel no canvia el pla i el camí que ha seguit fins ara. Garcia ha estat a l’alineació sempre. I, des de la jornada 4, al seu costat hi ha sense falta Oriol Romeu.
Són veïns del poble, van passar per la Premier i ara són els propietaris del doble pivot de Míchel
Els dos migcampistes s’han fet inseparables a l’equip que lluita per sortir de la zona de descens. En el fons, no podien sinó connectar. No només els uneix un passat a la Premier League –un més que l’altre– sinó que tots dos van néixer a la mateixa població: Ulldecona, localitat tarragonina, de poc més de 6.000 habitants. Eren amics del poble, ara són els residents i propietaris del pivot del Girona.
Fins fa molt poc, en tota la història de la Primera Divisió només dos jugadors del municipi del Montsià havien participat en la màxima categoria. Tots dos havien militat a l’Espanyol. Els van separar 20 anys. Labernia va disputar dos partits a la Lliga 63-64, mentre que Albert Forcadell, en els vuitanta, va jugar 28 matxs en tres temporades.
Oriol Romeu (1991) va ser el tercer quan va debutar el 2011 al Barça de Guardiola. Només van ser 9 minuts. L’any següent, va emigrar al Chelsea, amb Vilas-Boas i Di Matteo, on es va proclamar campió de la Champions, però no es va assentar a Londres i va marxar cedit al València i l’Stuttgart i es va acabar consolidant definitivament al Southampton amb Koeman.
Aleix Garcia (1997) es va convertir en el quart faldut, l’apel·latiu afectuós dels naturals d’Ulldecona, el 2015 quan es va estrenar al Vila-real, planter en què es va criar. Va entrar a la gespa al minut 77 de l’última jornada amb el 60 a l’esquena. No va tenir temps per a més, ja que el Manchester City ja el tenia lligat.
Entre les estrelles del City va jugar 4 partits de copes amb Pellegrini i 6 més (2 de Premier) amb Guardiola. Fins que l’ascens del Girona va ser el moment adequat per a una cessió. Aquesta és la seva quarta temporada, i ha estat a les ordres de Machín, Eusebio i Míchel, amb un parèntesi que el va portar a Bèlgica, Romania i Eibar.
A Romeu, sempre amb el cap rapat, els colors blanc-i-vermells no li eren nous perquè va jugar més de 250 partits amb el Southampton. Aquest estiu se li va obrir la porta a tornar a Catalunya i va aprofitar l’ocasió amb la seva parella i filla. Futbolista poderós físicament, un quatre contracultural dins de la Masia, també se li nota el pas per Anglaterra. En vuit partits, tots de titular, ha guanyat més de la meitat (42) de les lluites cos a cos que ha tingut (82), amb tres targetes grogues.
Amb 31 anys, és un jugador amb molta influència i experiència, que sempre va aconseguir la salvació amb els Saints. És un gran lector fora del camp –des que Mata li va recomanar Murakami– i dins, on destaca pel seu posicionament i anticipació.
El seu joc es complementa a la perfecció amb el d’ Aleix Garcia, bon constructor i amb molt toc. Un imposa la presència, l’altre hi posa la imaginació. Garcia és el quart futbolista amb més passades bones de Primera, amb 562, de les quals 337 en camp contrari. Ningú no centra més la pilota a l’àrea, amb 72, buscant el cap dels Bueno, Bernardo, Juanpe i Romeu, que va marcar en la primera i última victòria del Girona aquesta temporada: al Valladolid el llunyà 9 de setembre.
L’Ulldecona CF juga avui a les 12 hores contra La Sènia (derbi local). A les 16.15 hores tots els aficionats seuran davant la televisió per veure dos falduts buscant sorprendre el Madrid al Bernabeu.