Després d’arrencar a Sevilla i fer aturades a Toledo i Saragossa, i malgrat el parèntesi a què el va obligar el positiu en covid –que li va impedir d’assistir a les festes de la Rosa del PSC a Gavà i del PSdeG a Oroso–, Pedro Sánchez va reactivar ahir a Getafe la seva llarga precampanya electoral davant la cita amb les urnes municipals i autonòmiques del mes de maig.
L’aposta és màxima i només fins a final d’any, sempre que la seva agenda com a president ho permeti, té previst protagonitzar una trentena d’actes de la campanya El Govern de la gent . Amb el corresponent desplegament de l’agenda de proximitat amb els problemes dels ciutadans: Sánchez també va visitar ahir una pastisseria i una fira solidària, repartint petons, abraçades i selfies . “s’ha muntat la bogeria”, va ressaltar l’alcaldessa de Getafe, la socialista Sara Hernández.
Sánchez agita una llarga campanya per activar el seu electorat: “El nostre problema és la desmobilització”
A la Moncloa i a Ferraz, mentrestant, entreveuen les eleccions del maig amb l’aspiració de retenir tot el poder autonòmic del PSOE, que són nou presidències, per intentar frenar el canvi de cicle que anima Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP.
Amb una certesa: “Tots els presidents estan forts”. Però també amb notables riscos, que impedeixen d’abaixar la guàrdia. D’una banda, i malgrat que els territoris socialistes s’aferraran a les inversions dels nous pressupostos de l’ Estat com a actiu electoral, el Govern acumula el desgast d’una successió de crisis sobrevingudes –de la pandèmia a la guerra i la inflació– que el mateix Sánchez assumeix que tenen fatigada la ciutadania. Alguns presidents autonòmics del PSOE, per això, marquen perfil propi i “juguen a desmarcar-se”.
I, malgrat que a Ferraz asseguren que des del juliol la marca PSOE està consolidant un “repunt”, no amaguen la principal dificultat. “El nostre gran problema és la desmobilització, no la fuga de vots que és puntual, davant la gran mobilització del PP”, admeten.
A les eleccions autonòmiques, més que la batalla amb el PP per la primera posició a cada territori assenyalen que “la possibilitat de fer aliances de govern serà la clau”. Asseguren sortir amb avantatge: “El PP només té Vox”. Circumstància que sempre és “un catalitzador de l’esquerra”.
El PSOE, en canvi, té en la majoria de casos més opcions de pacte per retenir les seves presidències. Però amb una gran amenaça: la possible caiguda de les formacions a la seva esquerra, que poden ser imprescindibles per mantenir els governs.
És el cas, assumeixen, del valencià Ximo Puig. “Està molt fort i pot sumar algun diputat més”, apunten a Ferraz. Però el panorama “es complica molt” per afrontar una tercera reedició del Botànic després de la imputació i dimissió de la líder de Compromís, Mònica Oltra, i les males perspectives electorals d’ Unides Podem. “ en Ximo està bé, però tot dependrà de si l’aliança suma”, pronostiquen.
El mateix li passa a Francina Armengol a les Balears: “Depèn del fet que no s’enfonsin els seus aliats”, entre els quals hi ha Unides Podem i agrupacions locals de Mallorca, Menorca i Formentera. Una situació idèntica atribueixen a María Chivite a Navarra, que governa amb Geroa Bai, Podem i Esquerra- Ezkerra, gràcies a l’abstenció d’EH Bildu. En el seu cas, almenys, la divisió en l’espai de la dreta el beneficia per optar a la reelecció.
A Ferraz consideren que la presidència de l’aragonès Javier Lambán “no perilla”, malgrat que governa un quadripartit amb suports externs: “Té molts socis, i el PP només Vox”. La reelecció de l’asturià Adrián Barbón també es veu garantida, amb la dreta immersa en “batalles internes”, i el canari Ángel Víctor Torres, asseguren, ja està “molt consolidat”.
L’extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page, en canvi, només poden aconseguir la reelecció si asseguren les actuals majories absolutes. En el primer cas, a Ferraz no hi veuen riscos; però en el segon adverteixen d’una lluita amb el PP “més igualada”.
El gran perill, alerten, és a La Rioja, on Concha Andreu va posar fi el 2019 a 24 anys d’hegemonia del PP. La seva reelecció, temen, sí que podria estar en suspens.