Vaig cridar uns especialistes en tendals. Quan van venir, vam pujar a la terrassa i, mentre observàvem la manera d’adaptar el que els demanava, vaig descobrir una esquerda a la paret, així que tan bon punt se’n van anar em vaig acostar a la cantonada, on uns paletes estaven tirant una paret del veí per obrir una entrada de cotxe. El Nando –de la Ràpita– i el Rodrigo –de Medellín–, que així es deien els paletes, em van dir que calia esperar el cap, que ells no podien venir a veure el desperfecte i menys encara arreglar-lo. Van ser molt amables. Vam entaular una breu conversa en què vaig poder saber que el Nando era aficionat a la lectura, o sigui que vaig tornar a casa a buscar un exemplar d’una de les meves novel·les i l’hi vaig regalar com a agraïment per la seva atenció.
Va arribar el cap, el Miguel Roig. Va pujar a la terrassa i em va dir que allò era fàcil i ràpid, simple conseqüència del ferro dilatat. L’endemà m’ho l’arreglaria. Va venir ben d’hora. Mentre preparava el ciment vaig saber que era un reconegut ornitòleg, que viatjava en moto, que tocava el saxo, que l’avi havia estat pescador. Em va explicar de les aus que tenia a casa i que se li posaven a l’espatlla quan a les nits mirava la tele. Vaig pensar un cop més com és d’al·lucinant treure el cap a les vides alienes, i com té a veure l’amabilitat amb l’alegria, la generositat amb la tranquil·litat, els somriures amb la plenitud i la coincidència.
Mentre preparava el ciment vaig saber que era ornitòleg, que viatjava en moto, que tocava el saxo, que l’avi havia estat pescador
Dies més tard el Miguel, el Nando i el Rodrigo es van encarregar de fer unes reformes al bany. Van ser tres jornades de feina. El Rodrigo, que em va sentir tocar el piano, em va demanar que algun dia n’hi ensenyés. El Nando em va fer un comentari elogiós i agut sobre la meva novel·la; em va explicar que l’havia devorada en un matí. També em va explicar de la seva feina abans de fer de paleta. El Miguel em va ensenyar un vídeo del seu net, de només quatre anys, fent de discjòquei. Hi va haver rialles, cafès, calor. Ells van realitzar una obra impecable i jo vaig recordar aquella cançó de Cohen que diu: “Hi ha una esquerda en totes les coses. Així és com entra la llum”.