Sobre el paper, la primavera barcelonina del 2023 s’augura radiant. Hi haurà dobles concerts d’Elton John i Bruce Springsteen i els Coldplay es convertiran durant una setmana en artistes residents de l’ Estadi Olímpic, a les portes del Primavera Sound i d’un Sónar que celebrarà el seu trentè aniversari. Cruïlla, Pedralbes i altres festivals d’àmbit més local donaran continuïtat a la festa. Poques ciutats a Europa (decadents o no) presentaran una oferta tan contrastada i diversa.
El fenomen Coldplay, amb quatre estadis venuts en poques hores –o deu Monumentales de River Plate a Buenos Aires– transcendeix la música. És probable que, més enllà dels molts seguidors del grup, s’hagin apuntat a la festa persones que simplement no es volen perdre el que intueixen que serà un dels esdeveniments culturals de l’any. Passa també amb les exposicions superproducció als grans museus. S’escampa la sensació que cal ser-hi... encara que, en no pocs casos, l’única relació amb el grup de Chris Martinsigui haver-lo sentit com a banda sonora dels anys daurats del Barça.
El Mercat de Música Viva de Vic, amb un impacte de 4 milions en contractacions, torna amb plena força
Tanta estrella del pop, tantmateix, pot enlluernar i acabar desviant l’atenció dels problemes reals del sector a Barcelona i, per extensió, a moltes altres ciutats. Al marge d’aquests grans esdeveniments, l’hàbit de comprar entrades ha minvat tant en la música com en el teatre o el cinema.
Les llibreries no passen tampoc els seus millors moments i aquesta vegada no es pot donar la culpa a la competència del consum en línia de productes culturals. Els europeus hem decidit viure al carrer i a les terrasses aquest estiu, que es presumeix l’últim abans d’una nova desfeta. Per això tampoc no s’anima la compra anticipada d’entrades.
Maria ArnalalMercat de Música Vivade Vic del 2020
De manera que, encarrilat el panorama dels megaconcerts, ara toca recosir el teixit musical de proximitat, malmès després de la pandèmia. Aquesta és precisament una de les comeses del Mercat de Música Viva de Vic, que al setembre celebra la seva edició número 34, la primera sense restriccions després de dos anys de Covid-19.
L’últim estudi disponible, el del 2018, indica que el Mercat va tenir un impacte de 4,1 milions d’euros en el conjunt de la música en directe. Cal subratllar que, en el cas d’aquest festival, l’impacte no mesura la despesa en hotels o restaurants, sinó, sobretot, les contractacions de músics per part d’entitats públiques o privades (un 11% el genera la indústria internacional).
Per això és important que el Mercat de Vic, dirigit en la part artística per Marc Lloret visqui una bona edició. De moment, les expectatives per a aquest any són molt bones, amb 550 professionals acreditats i una llarga relació d’artistes que han triat Vic per presentar les seves propostes a l’Atlàntida davant un públic selecte de programadors, com, per exemple, la innovadora formació que integren Alba Morena, David Soleri Marcel Bagés.
Vic actuarà com a dinamitzador d’un sector immers en la precarietat, però caldrà la complicitat de tothom per evitar que els músics encadenin un altre any negre, ara per culpa de la guerra d’Ucraïna.
Per descomptat, és necessària la complicitat del públic, que ha de valorar el privilegi de continuar escoltant música en viu després d’aquests anys de sequera forçosa. Però també la de les administracions i, en especial, dels ajuntaments, com a principals contractadors. Cal recordar que, amb els embats inicials de la crisi econòmica del 2008, el primer que es va exterminar dels pressupostos públics va ser la música en directe. No hauria de passar el mateix si s’imposa ara una nova austeritat: ningú no ha patit tant com els músics o els actors l’aturada causada per la crisi sanitària. Plouria sobre diluviat.
La música en viu és en realitat una xarxa social que, a més, rebaixa els nivells d’estrès. La necessitem.