No per obscè, el que va passar el darrer 17 d’agost a la Rambla, en l’homenatge a les víctimes de l’atemptat, quan un grup de persones van esbroncar els qui eren allà, deixa de tenir les seves causes. Venen de lluny. De cinc anys enrere.
En realitat, les mobilitzacions contra aquest atemptat han estat sempre entelades pel conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Des del minut u.
A la manifestació de passeig de Gràcia del 26 d’agost del 2017, de què divendres es van complir cinc anys, l’independentisme, llavors molt mobilitzat a les portes de l’1 d’octubre, va fer notar la seva veu discrepant rere la pancarta – “Les vostres polítiques, els nostres morts”– en què ja implícitament es responsabilitzava el govern espanyol del que havia passat.
Esbroncades als representants del govern, amb el president Mariano Rajoy al capdavant, i al rei Felip VI –que anava per primera vegada a una manifestació des que havia assumit la Corona– van sentir-se al llarg de tota la marxa fins a la plaça Catalunya.
En aquell moment, tot i això, la teoria que darrere dels atemptats hi havia una conspiració ordida des de l’ Estat per castigar Catalunya encara no havia esclatat. De fet, fins al novembre d’aquell any no transcendiria la notícia que el Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI) i altres cossos policials haurien provat de reclutar a l’ imam de Ripoll, el líder de la cèl·lula terrorista, que va morir –això últim alguns independentistes encara ho posen en dubte– en l’explosió d’Alcanar.
En canvi, estava molt estesa la convicció que la policia catalana havia actuat diligentment davant el terrorisme. En aquell moment, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, era un ídol independentista. Deixaria de ser-ho temps després.
Va ser a l’estiu del 2019 quan la teoria d’una conspiració va fer eclosió. Un dossier sense capçalera ni firma va alimentar la idea que els serveis secrets haurien conegut els moviments dels terroristes abans dels atemptats. Poc després va quedar demostrat que l’informe era fals i s’havia confeccionat manipulant informes policials dels Mossos, que van liderar la investigació.
L’agost del 2017la manifestació del passeig de Gràcia no va oferir una imatge d’unitat
La teoria de la conspiració es basa principalment que els investigadors haurien monitorat els terroristes abans dels atemptats. I la realitat no és altra que la capacitat dels investigadors de reconstruir, a posteriori, els moviments dels terroristes a través de converses gravades als seus telèfons, inspeccionats després d’haver-los abatut, i per les antenes telefòniques i càmeres de seguretat en carreteres i establiments que van permetre definir els seus passos els dies anteriors als atemptats.
En la investigació dels Mossos, dirigida per l’ Audiència Nacional, va quedar patent que allò va ser una reconstrucció posterior.
En una entrevista recent a La Vanguardia , Trapero va defensar la “lleial” tasca del CNI en aquest afer. No obstant això, els partits independentistes van mantenir la sospita que darrere dels morts de la Rambla i Cambrils hi havia l’ Estat.
Aquesta teoria, amb el suport d’algun advocat en la causa judicial, va ser desmuntada per tots els cossos policials, per la Fiscalia, pel jutge d’instrucció i per la Sala Penal de l’ Audiència Nacional. Durant el judici no se li va donar cap credibilitat i finalment en la sentència pels atemptats, dictada el maig del 2021, va quedar totalment rebutjada en donar suport a la totalitat de la investigació.
No va ser fins al gener del 2022 quan van ressuscitar altre cop les teories conspiradores , a partir de l’injuriat excomissari de Policia José Manuel Villarejo, un dels màxims representants de les clavegueres de l’ Estat, investigat per haver liderat una organització criminal. En un intent per desviar l’atenció en el judici pel qual s’enfronta a prop d’un centenar d’anys de presó, va arribar a dir que va ser el CNI que va orquestrar els atemptats.
Al llarg d’aquests anys, la tesi s’ha anat desinflant. No obstant això, els successius actes de record a les víctimes no han estat mai exempts d’alguna polèmica.
De fet, un any després dels atemptats, l’agost del 2018, en l’acte celebrat a la plaça Catalunya amb la presència de Felip VI –rebut pel llavors president Torra–, van ser els polítics catalans els qui van ser esbroncats.
La teoria dela conspiració va ser desmantellada perla investigació dels Mossos i la justícia
No hi va haver cap altra representació dels independentistes que la purament institucional aquell dia. Ells celebrarien el seu acte a part, la tarda del mateix dia, a les portes de la presó de Lledoners, on era tancat Joaquim Forn –indultat el 2021–, aleshores conseller d’Interior quan va tenir lloc l’atemptat.
Era el seu homenatge. S’hi van reunir alguns milers de persones. El 17 d’abril del 2022 a la Rambla amb prou feines eren un centenar.