Una dècada després del desastre de la central de Fukushima, el Govern japonès engegarà un nou programa de construcció de reactors nuclears de nova generació i mida petita. El moviment anunciat pel primer ministre japonès, Fumio Kishida, té lloc enmig de la crisi energètica accentuada per la invasió russa d’ Ucraïna. El Japó, com la resta de països desenvolupats, analitza la manera de reduir la dependència dels combustibles fòssils. Alemanya va anunciar ahir noves mesures d’estalvi, mentre França busca altres fonts de subministrament.
Tòquio ahir va donar compte del programa del Ministeri d’Indústria per posar en funcionament set reactors nuclears addicionals l’estiu de l’any que ve com a via per poder garantir un subministrament d’electricitat estable. Amb aquestes noves instal·lacions, el Japó espera tenir un total de 17 reactors nuclears actius nous, incloent-hi els deu que ja han estat aprovats. El país s’ha fixat com a objectiu que l’energia nuclear representi entre un 20% i un 22% del subministrament d’electricitat l’any 2030.
“L’energia nuclear i les energies renovables són essencials per procedir a una transformació verda”, va dir el primer ministre japonès. “La invasió de Rússia ha canviat la situació energètica global”, va afegir, segons Bloomberg.
Fins ara, el Japó havia evitat construir noves plantes d’energia nuclear després del seu gravíssim accident nuclear i optava per millorar les instal·lacions que ja hi ha. La decisió anunciada ahir suposa un gir radical respecte a la política que es va decidir adoptar després de l’accident del 2011, quan un terratrèmol i posteriorment un tsunami van provocar fusions de combustible a la planta Fukushima Daiichi.
Algèria s’ha convertit en un país clau
A Alemanya, el Govern va aprovar ahir una bateria de mesures d’estalvi d’energia de cara a l’hivern que ve, entre les quals destaca la limitació de l’ús de la il·luminació als espais públics. El ministre d’Economia, Robert Habeck, va declarar que “en general, les mesures estalvien energia. Tot i això, no fins al punt que puguem asseure’ns i dir: ‘Ja està bé’”. El ministre va afegir que “a grans trets, reduiran l’ús de gas entre un 2% i un 2,5%”. El Gabinet del canceller Olaf Scholz també va aprovar dimecres la norma que donarà prioritat al transport d’energia en els ferrocarrils del país.
Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, preveu aterrar avui dijous a Alger amb una àmplia delegació de 90 persones d’alt nivell i un intens programa de tres dies, marcat pel sanejament de les complexes relacions entre tots dos països, però també per la crisi energètica. La visita arriba en un moment en què Algèria s’ha convertit en un país clau per al subministrament de gas a tot Europa.