De què serveix tenir un doble

La conclusió a la qual arriba l’investigador Manel Esteller després d’analitzar el genoma de 32 parells de persones amb gran semblança física és, si més no, enlluernadora: “Tots tenim un doble que se’ns assembla molt en algun lloc del món”. El seu estudi, publicat a la revista especialitzada Cell Reports , determina que les persones amb semblança extraordinària tenen en comú molts dels 19.277 punts anomenats nucleòtids (les lletres del genoma) que afecten els trets facials, sense influència del parentiu o de l’entorn en el qual viuen. D’acord amb aquestes dades, Esteller es veu en condicions d’afirmar que “és qüestió de probabilitat que en algun lloc hi hagi algú amb la majoria d’aquests 20.000 punts del genoma iguals que els nostres”, com pot llegir-se avui a la secció de Societat.

“Tots tenim un doble que se’ns assembla molt en algun lloc del món”

Encara que l’investigador afirma que aquests resultats poden millorar en el futur la medicina forense (a partir de l’ADN hi hauria retrats robot més fiables dels delinqüents), sembla evident que el principal avantatge de l’estudi és, en definitiva, expandir els límits del coneixement humà. És a dir, es tractaria d’un d’aquells descobriments amb una transferència limitada que, tot i això, poden convertir-se en la base de futures troballes. És un altre exemple de la utilitat del que és aparentment inútil, si se’ns permet parafrasejar fórmules divulgatives d’èxit. El creixent utilitarisme de les societats contemporànies tendeix a arraconar àrees del saber com la filosofia, l’art o la ciència bàsica, ignorant que totes elles estan en l’origen dels avenços que han millorat la nostra esperança i qualitat de vida. Com sosté Manel Esteller al seu llibre Cartes a un jove investigador (La Magrana), “no hi ha ciència bàsica ni aplicada; el que hi ha és ciència bona i ciència dolenta”.

En aquest context, és suggeridor que aquesta troballa es publiqui el mes d’agost, temps propici per a la lectura o la relectura. La mitologia, Hoffmann, Dostoievski, Stevenson, Ishiguro o Cortázar són només alguns referents literaris que desenvolupen l’atraient figura del doble, el Doppelgänger de la tradició germànica que inspira també la recerca de persones semblants en populars aplica­cions de mòbil, com l’ineludible TikTok.